LA FÀBRICA DEL GAS; UN PATRIMONI INDUSTRIAL IRRECUPERABLE?
Per Jaume Sau Moncho
El dia 6 de maig de 1888, davant d’una multitud allí reunida, la primera llum de gas era encesa per l’alcalde de Dénia en la façana de l’Ajuntament. Els tocs de campana i la música acompanyaren un acte mitjançant el qual Dénia passava a ser una de les poques ciutats a Espanya amb aquest servei.
Les vicissituds i els fets que feren arribar a Dénia llum de gas a finals del seu segle daurat van començar ja l’any 1882. Després de diversos intents i propostes, l’empresa The Anglo-Spanish Gas SL es va fer càrrec del subministrament de gas a la ciutat per un període de 20 anys.
Del llibre “Dénia 1881-1980”
Dénia es convertia en la quarta ciutat de l’estat espanyol en gaudir d’eixe servei després de Barcelona, Madrid i València. No és casualitat que fóra a Dénia on aquest servei s’implantaria a les darreries del segle XIX. És potser l’època de major esplendor econòmic de la nostra ciutat. Ens trobem amb inversions angleses mitjançant empreses que s’estableixen a la nostra ciutat per tal de fer negocis. El cas més representatiu és potser el de la cooperativa Wholesale però hi hagué d’altres. La raó; la pansa. Des de mitjans del segle XIX l’exportació de pansa havia anat augmentat amb un mercat principal com a destinatari: Anglaterra. A altres parts del món també arribava un producte que va ser el motor de l’economia deniera al llarg de molt de temps. Gràcies a la pansa, un boom econòmic va fer de Dénia i del seu port un nucli d’exportació i importació de producte. Les transformacions que patiria en la segona meitat de segle són fins avui detectables a simple vista: Cap a 1870 es renovava arquitectònicament tot el centre històric, s’ampliaren carrers i se n’obriren de nous, els projectes del port, les magnífiques cases dels afores amb les seues corresponents finques agrícoles, el sorgiment d’una burgesia relacionada amb el conreu i explotació d’aquelles “dobletes d’or” que tant van aportar a Dénia, feren a la nostra ciutat viure una època daurada. També feren entrar de ple dins del món i de la industrialització. Potser el punt culminat d’aquesta època va ser l’arribada del ferrocarril, gràcies a la influència i les gestions del Marqués de Campo, personatge fonamental per a entendre la història d’aquesta època i cacic com pocs hem tingut. La connexió amb Gandia arribava el 1884; Dénia estava més a prop del país amb el tren i oberta al món mitjançant el port. De la nostra situació actual pel que fa a comunicacions, millor ni parlar-ne.
Del llibre “Dénia 1881-1980”
La implantació de llum de gas vista la situació econòmica i comercial de la Dénia del moment no sembla, doncs, gens estranya.
El nombre de fanals als carrers principals i al port augmentarien en poc de temps (abans la il·luminació es feia mitjançant petroli). El gas es produïa a la hui coneguda com fàbrica del gas o caldera del gas. Estava situada a la part més baixa de la ciutat des d’on el gas pujava per les canalitzacions. Estava així mateix, ben a prop del port per tal de rebre l’element amb què es produïa. El gas es feia d’hulla, destil·lant-la en els forns de la fàbrica. Després passava a un condensador on es depurava i s’emmagatzemava en un gasòmetre. Des d’allí arribava als carrers del centre històric, del port o del barri de les Roques.
El que hui podem veure si passegem prop de la fàbrica és difícil d’esbrinar darrere de les herbes que s’han apropiat d’un conjunt arquitectònic que destaca per la seua imatge industrial. De fet, estem parlant del conjunt d’arquitectura industrial més important de Dénia i d’un dels més representatius de l’època junt amb el cementeri dels anglesos.
El conjunt d’edificis que destaca per la seua funcionalitat. Els dos principals, el magatzem de carbó i la sala de forns, així com tot el conjunt, estan bastits amb morter de calç i destaquen per la seua coberta a dues vessants, i sobretot per les finestres circulars. Despatxos i altres dependències el completen. L’altre element peculiar és el gasòmetre. El que es distingeix és el més gran dels dos.
La situació actual del conjunt és més que preocupant. Es troba en un estat de conservació molt dolenta. Vegetació, brutícia i rates són les noves propietàries. Part del sostre i alguna part de murada han solsit i moltes més no duraran molt de temps. El seu estatus de Bé de Rellevància Local no està impedint la seua lenta i inexorable decadència. Una resolució judicial l’any 2004 donava pressa a l’Ajuntament per tal de donar-li una nova ubicació. Pareix ser que la intenció de l’Ajuntament era traslladar-la a un altre lloc i poder obrir un carrer més cap a Joan Fuster. El lloc elegit va ser el Bosc de Diana però 10 anys després la Fàbrica del Gas segueix al mateix lloc. El trasllat sembla impossible i la seua rehabilitació llunyana.
La Caldera del Gas és un recordatori d’un època daurada de Dénia, d’un moment en què la nostra ciutat estava a l’avantguarda de les últimes tecnologies. També és un exponent del que estem fent amb gran part del patrimoni.
En els últims temps la sensibilització cap al patrimoni ha anat augmentant i la societat civil mitjançant associacions de defensa o recuperació del patrimoni s’ha erigit com una alternativa a unes institucions que, excusant-se en la falta de diners, es mantenen any rere any en la inacció. Anys en què el nostre patrimoni va devastant-se, enderrocant-se o desapareixent. D’associacions destinades a la defensa del patrimoni industrial hi ha. Potser som els deniers qui ens haurem d’encarregar de buscar fórmules i vies per tal de defensar el que és nostre; un patrimoni que el que fa bàsicament és donar-nos sentit com a poble.
Foto Loty. Fototeca del Ministerio de Cultura
Originalment aparegut al llibret de la Falla Centro de 2015.
