La Taifa de Dénia: Religió, filologia, prosa i poesia
Per Vicent Martí La Peña
Aprofitant l’ocasió del mil·lenari taifa, complint amb la nostra tasca de difusió cultural, presentem aquesta temàtica històrica tan interessant, mitjançant la realització d’una petita aportació al nostre blog d’història local.
LA FUNDACIÓ DE LA TAIFA DE DÉNIA:
El govern unitari i centralitzar del període de govern del Califat Omeia, quedà totalment desprestigiat com a autoritat política després dels problemes successoris interns dels Omeia al nomenar Hixam II com a Califa. Però Hixam II era massa jove, el que suposà l’ascens d’Almansor al govern. Aquest cabdill abans de morir nomenà el seu fill successor, generant una guerra interna entre els partidaris de Hixam II i els d’Almansor.
Ens trobem ubicats temporalment a les primeries el segle XI. Aleshores l’estat califal andalusí es va dividir en diversos poders Taifa (que significa partit o bàndol). Pareix ser que la primera taifa sorgida fou la de Dénia, l’origen de la qual no està massa clar a pesar de les diferents investigacions històriques realitzades per aquest període. Els especialistes Mª Jesús Rubiera o Francisco Franco l’ubiquen al 1009/1010. Mentre que Guillem Rosselló o Fèlix Retamero al 1013/1014.
Siga com siga l’any, Dénia fou el lloc triat per Muyahid l’amirí, gràcies a la seua ubicació i a la seua proximitat a les balears, per fundar el seu regne independent després de recórrer Tortosa i València. Així, la Taifa de Dénia marca l’inici del camí a la resta de Regnes Taifa andalusins.
DESENVOLUPAMENT INTEL·LECTUAL AL SERVEI DEL PODER. RELIGIÓ, FILOLOGIA, PROSA I POESIA.
Els primers en arribar a Dénia amb Muyahid foren habitants de la Còrdova Omeia. Foren els encarregats de construir la nova ciutat i de fer-se càrrec de les seues hortes. Ací naix la Daniya que coneguem per escrits i excavacions arqueològiques.
Front a la ja tradicional interpretació d’aquest poder taifa com a dèbil o inestable des del punt de vista polític, que s’arriba a qualificar amb l’adjectiu d’imperfecte (Guichard, P y Soravia, B. 2005, 95), és molt interessant aquest període en quant a desenvolupament cultural i científic:
“Las cortes taifas del siglo XI proporcionaron de sí mismas una imagen hedonista y humanista, donde la literatura y el arte, además de las ciencias, servían para consolidar el poder de los soberanos y otorgarles la legitimidad que les negaban los campos de batalla. La ostentación del lujo y del saber, la emulación de modelos califales y sus referentes orientales o la competencia artística y cultural entre diferentes reinos compensaban la falta de estabilidad política y territorial de unos poderes que pagaban parias a Alfonso VI a cambio de mantener la paz en las fronteras. Una serie de códigos cortesanos expresados a través de la literatura y de las diversas manifestaciones artísticas se pusieron al servicio de los nuevos reinos y contribuyeron no sólo a su consolidación sino también a su enriquecimiento y visibilidad (…)”. (Calvo, S. 2011: 69)
Des del punt de vista de la religió, aquesta disciplina fou plenament recolzada per Muyahid a pesar de ser cristià per part de sa mare. Així, Dénia fou centre de savis dedicats a la ciència religiosa o ulemes. On destacaren:
- Al-Bayi de Beja, que després de formar-se per Orient acceptà la invitació de Muyahid i es va instal·lar ací.
- Al-Barr de Còrdova, que es dedicà a l’ensenyament .
- Al-Wáqqashi de Toledo, també savi en la lògica, la geometria i l’astronomia.
Tenim una important noticia que es remunta al segle X, d’una fundació d’una Ràbita al Montgó, d’un musulmà natural d’Elvira (Granada). Les Ràbites son una espècie de monestir on a banda de dedicar el seu temps a l’oració , els fidels s’entrenen per combatre l’infidel a la Guerra Santa. Aquestes Ràbites degueren ser molt populars al segle XI a les vessants del Montgó i perduraren a fins l’arribada de la conquesta cristiana al 1244, segons una noticia del Llibre del Repartiment de Jaume I el Conqueridor:
“A Carròs, les cases de l’alcaid Aboabdyle Abenmaymo, que estan entre la Drassana i les cases de Çahen; i l’hort d’Hamo Abenbaca Ben Alcohol, que està entre el raval i la ràbita.”(Ferrando i Francés. A. 1979: 194)
De l’ambient cultural i científic també en participaren els reis i les seues corts, com es el cas de Muyahid, rei de la Taifa de Dénia. Aquest rei va mantenir una cort poètica a Dénia. La literatura i l’escriptura foren unes disciplines que prengueren gran desenvolupament durant el segle XI, per damunt de les espases i l’art de la guerra. Així ho expressa la Epístola de la espada y el cálamo, escrita per Ibn Burd per a Muyahid, al referir-se al utensili per escriure:
“soy el eje en torno al que giran las dinastias, el intrumento de los logros de los reyes”. (Calvo, S. 2011: 71)
En la filologia els noms més importants que recalaren a Dénia foren els següents:
- Ad-Dani que encara que nascut a Còrdova, era conegut per “el deniense”. Era mestre i especialista en la lectura de l’Alcorà o Llibre sagrat de l’ Islam.
- Abu Amr, format a Còrdova, fou acollit per Muyahid a Dénia, on escriví els seus llibres sobre les set lectures de l’Alcorà.
- Al-Yuryani era natural de la zona de Persia, i gran especialista també en astronomia. Va acompanyar a Muyahid en la derrota de la seua flota naval a Sardenya.
- Said de Bagdad, era tan erudit com aventurer.
- Ibn Sida de Murcia, encara que cec de naixement, desenvolupa una gran capacitat per memoritzar i aprengué de “el deniense” Ad-Dani. Desenvolupà la lexicografia donant com a fruit un diccionari de la llengua àrab. A més a més, creà un calendari agrícola on es marcaven els treballs agrícoles al llarg de l’any.
En la prosa els noms que destacaren foren Ibn Shuhaid que va viure entre Sevilla i Dénia, i Al-Aziz ibn Arqam de Guadix.
Si hi ha que anomenar una disciplina on Muyahid era docte i especialment crític amb els autors, eixa es la poesia. Els més famosos poetes passaren per Daniya:
- Al-Yámani de Eivissa.
- Ibn Darray, que abans de vindre a Dénia, havia sigut e poeta oficial d’Almansor. Li dedicà una poesia a Muyahid descrivint la seua flota naval:
“Naves que son como esferas celestes, de las que
sus estrellas son arqueros y lanceros, armados de punta
en blanco.
Cruzas con ellas los abismos del mar, y sus olas se
fatigan por su peso abrumador”. (Rubiera Mata, M.J. 1985:134)
- Ibn Garcia, es va convertir al islam conservant el seu cognom. Li dedicà un poema a Iqbal Ad-Daula quan Muyahid el nomenà successor:
“Ahora surge la esperanza como un resplandor en la noche;
ha llegado la aurora y la oscuridad ha partido.
El nombramiento te lo ha otorgado un rey que no tiene
Parangón. Entrégate a él en privado y en público!
¡que encuentre en su alzamiento, aquello que no acabaría,
si se ampliase, Egipto ni el Eden!” (Rubiera Mata, M.J. 1985:137)
- Ibn Al-Labbana, per el seu nom complet Abu Bakr Muhámmad Ibn Isa, era originari d’una petita alqueria propera a Dénia que es podria interpretar per Benissa (Benissa) o per Benissa de vi (Jesús Pobre). Va recórrer diferents regnes taifes, va caure en desgràcia amb els almoràvits i és va convertir en un poeta errant amb versos d’enyorança cap a la mar i amb personificacions de la natura.
- Abu-S-Salt, últim poeta taifa de rellevant importància, format en la seua joventut deniera per Al-Wáqqashi de Toledo. També és va dedicar a la música. Fou empresonat a Alexandria. Continuà la seua vida erràtica fins que morí l’any 1134.
Per tots aquests autors i molts més que no apareixen, la Taifa de Dénia fou un gran moment d’esplendor cultural i artístic, que els habitants de comarca de La Marina Alta no podem i no devem oblidar.
BIBLIOGRAFIA:
CALVO, S. 2011: “El arte de los reinos taifas: tradición y ruptura”. Anales de Historia del Arte. Volumen Extraordinario (2). Universidad Complutense de Madrid.
FERRANDO I FRANCÉS, A. 1979: El Llibre del Repartiment. Vicent Garcia Editores S.A. València.
GUICHARD, P Y SORABIA, V. 2005: Los reinos de taifas: fragmentación política y esplendor cultural. Màlaga.
LACHICA GARRIDO M. 1992-1993: “Poetas árabes del País Valenciano”. Anales de la Universidad de Alicante.
RETAMERO SERRALVO, F. 2006: “La formalización del poder en las monedas de los Muluk de Dénia (siglo V H/XI D.C.)”. Al-Qantara (AQ) XXVII 2. Revista de Estudios Àrabes. Madrid.
RUBERA MATA, M.J. 1985: La Taifa de Dénia. Alicante.
Retroenllaç: GASTRONOMIA MEDIEVAL ANDALUSINA | Història de Dénia