La Marina Alta: De la Prehistòria al segle XVIII.
Per Josep Ahuir.
El poblament més antic a la comarca de la Marina Alta, el trobem a la Cova de les Cendres, a Teulada. Situada a la vora de la mar mediterrània, s’hi han trobat restes que ens situen al Paleolític Superior, fa uns trenta mil anys.
Segons les últimes investigacions, la nostra comarca, estaria poblada en èpoques posteriors, al Neolític o a l’Edat del Bronze. Aquestes son èpoques en què la Marina Alta ésta bastant poblada, amb jaciments arqueològics com la Sella, el Montgó o la mateixa Cova de les Cendres.
És a l’Edat del Ferro quan trobem una zona més estructurada, en l’ibèric antic, segle VII aC. Es en aquestos moments quan tenim els primers grans poblats ibèrics, per exemple, l’Alt de Benimaquia, a Dénia; situat a les estribacions del Montgó, tenim constatada la producció de vi més antiga de la península Ibèrica.
Alt De Benimaquia.
Al llarg de l’època ibèrica, diferents zones de la comarca han estat poblades, per exemple, Segària, Gargantes, Montgó, Moraira, el Cavall Verd… I, cap al final d’este període, ens trobem amb el fenomen de la romanització, és a dir, el procés que comença el govern de la República romana per a ampliar les fronteres. D’aquest moment serien jaciments com el de la Penya de l’Àguila a Dénia o la Punta de Moraira a Teulada.
Una vegada establert i pacificat el territori romà, els nuclis de població s’estableixen a prop de les vies de comunicació i dels cursos d’aigua. Així, trobem ciutats romanes tan importants com Dianium (Dénia) i el seu territori (Ager dianensis), poblat per centenars de vil·les rústiques algunes destinades a la producció d’àmfores que després s’utilitzaven en el comerç de l’oli i el vi, base de l’alimentació mediterrània.
Ager Dianensis, Moscardo Emili, 2009.
El territori a l’època romana no sofreix molts canvis, llevat de la part final quan comença la desintegració del poder romà. És en aquests moments, poc coneguts, quan pren força el bisbat de Dénia, amb la presència dels bisbes als concilis de Toledo.
Amb la desintegració de la monarquia visigòtica, arriben les tropes àrabs i berbers que en el segle VIII s’estableixen al Sharq al-Andalus, com anomenen l’oest de la façana mediterrània de la península Ibèrica. És aquest un moment d’inestabilitat i de canvis socials ja que passem d’una societat cristiana, com és la visigòtica, a una religió i una cultura islàmica, amb el canvi que això implica per a la població.
A la Marina Alta, per exemple, Dénia ja apareix citada en les fonts documentals a partir del segle X, quan Abd al-Rahman III, fa unes reformes que afecten el port i el converteix en un punt important per a la defensa del territori contra els fatimís.
En aquest període, les terres de la Marina Alta actual van experimentar un canvi fort, es van començar a conrear noves terres, a construir castells nous i a canviar la fisonomia de ciutats i pobles. Així, a Dénia, es construí a primeries del s. XI una fortalesa de dimensions grans amb una medina per a arreplegar tota la població. Aquest castell fou el centre de la taifa posterior, els límits de la qual incloïen les illes Balears i el territori que va des de València fins a Múrcia. Fou un dels regnes de taifa més important pel poder polític i militar a l’època i també pel nombre de savis, poetes, comediants i filòsofs que habitaven en la cort.
El Castell de Dénia.
Una volta que el poder de les taifes va caure, van arribar a aquesta terra els almoràvits, una gent que venia del nord d’Àfrica i que tenia com a objectiu tornar a les arrels de l’Islam.
Aquest no va ser l’únic poble nord-africà que va arribar fins ací, ja que al segle XII van arribar els almohades, molt més rígids en els costums que els anteriors.
En aquest context d’inestabilitat política, al nord, a Catalunya i Aragó, van començar una sèrie de conquestes de les terres de la València actual, i el 1238 el rei Jaume I entrava amb les tropes a la ciutat de València, i un 9 d’octubre, dia de sant Dionís, es consagrava la seu. Així, ha quedat en la memòria col·lectiva com a diada fundacional del Regne de València.
La relació de Dénia i la Marina Alta amb el procés de conquesta de Jaume I està marcat per la absència del rei, ja que aquest procés el va dur un noble, Carròs, el qual va conquerir les terres de la Marina. A Dénia ens han quedat algunes restes de la seva presencia com les restes del Castell d´Olimbroi, avui desparegut.
Aquesta conquesta va ser l’inici d’una història i d’un regne, el de València, una entitat pròpia dins la Corona d’Aragó, amb unes lleis pròpies: els Furs.
Una volta conquerit el regne, Jaume I començà una política de repoblació amb camperols d’unes altres zones de la Corona. Així, hi van arribar persones d’Aragó i Catalunya, que van poblar les terres més bones, mentre que els mudèjars, els musulmans que hi vivien, van passar a ocupar les terres muntanyenques de l’interior, de més mala qualitat. Açò va ser un focus de problemes que va desembocar més tard en revoltes i maldecaps per a la Corona.
Seguint amb la nostra història, els segles medievals es poden dividir en dos etapes, una en què el regne està vinculat al casal de Barcelona i està involucrat en les guerres contra Castella (s. XIII – XIV) i un altre després del compromís de Casp (1410), en què les nostres terres entren en el Segle d’Or literari i el regne de València es consolida com una de les potències mediterrànies.
A partir de 1521, ja en època moderna, tenim una altra vegada a la Marina Alta com a protagonista. La revolta de les Germanies un dels epicentres en aquestes terres. Aquesta revolta farà trontollar les relacions entre senyors i camperols i marcarà les accions posteriors dels nobles a la nostra terra.
Amb la monarquia dels Àustries i l’arribada al poder de Francesc de Sandoval i Rojas, favorit de Felip III i cinqué marqués de Dénia, la Marina Alta és la zona del País Valencià que es veu més afavorida per les polítiques de la corona. De fet, el rei Felip III visita diverses vegades la ciutat.
Al 1609 trobem un dels fenòmens més importants que han succeït a les nostres terres: la deportació dels moriscos, població musulmana, encara que batejada com a cristiana, que seguia mantenint els costums islàmics. L’expulsió des del port de Dénia va significar una catàstrofe tant humanitària com econòmica ja que la Marina Alta va ser despoblada. Va ser una època molt difícil a causa de les males collites i la sequera.
En 1700, amb la mort de Carles II, l’últim rei dels Àustria, comença a regnar una dinastia nova vinguda de França, els Borbó, més centralistes i autoritaris que els anteriors. Així, no són ben rebuts pels camperols i els nobles, que fan seu el candidat austriacista, l’arxiduc Carles, que proclamen rei a Dénia, el 1705.
Proclamació de l'Arxiduc Carles a Dénia.
Aquest fet dóna el tret d’eixida de la Guerra de Successió, la qual va enfrontar les potències europees pel poder a Espanya.
El 25 d’abril del 1707, Felip V va guanyar la batalla d’Almansa i van entrar a sang i foc al regne de València, cremant ciutats com Xàtiva, Dénia o Cocentaina i començant una repressió forta que va acabar amb els partidaris austriacistes.
La guerra de Succesió a Dénia, va ser molt important ja que açí va ser on es va proclamar per primera vegada rei de la Corona d´Aragó al Arxiduc Carles.
Dénia va sofrir represàlies per este motiu i en el context de la guerra va sofrir tres setges, va resistir defensada per Joan Baptista Basset, qui va enterrar a la seva mare al convent de la ciutat.
Una volta acabada la guerra, el regne de València es va incorporar a la corona castellana i els nous governants van prohibir els furs i la llengua pròpia.
BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I RECOMANADA PER SABER MES:
AA.VV: Historia de la Marina Alta Ed. Prensa Alicantina, S.A i l’IECMA, Alacant, 1999
Ivars Josep: La ciutat de Denia. Evolució i permanencia del fet urbá. Ed. Confederacion Española de Cajas de Ahorros. Alacant 1982.
Article aparegut originalment al llibret de la Falla Paris- Pedrera 2012.
