El misteri d’Alquena, la inexistent alqueria de Calp.
Per Aitor Mahiques
Un dels grans canvis que va produir la conquesta cristiana de 1238 va ser la transformació del model de poblament de la Marina andalusina. Abans d’eixa data els musulmans ocupaven el territori de manera diferent, formaven un mosaic d’alqueries de grandàries diverses, unides per un hisn o castell i per la geografia. Els cristians amb el seu poblament concentrat i el sistema de senyorius feudals que unien els llocs per vinculacions jurídiques a un senyor, el trastocaren. L’impacte demogràfic que tingueren les diverses expulsions de població mudèjar i morisca va redibuixar encara més aquest paisatge i d’aquelles alqueries andalusines, algunes sobrevisqueren com a viles, d’altres restaren com a pedanies o partides amb unes poques cases i finalment un grup prou nombrós fou engolit per la història i sols en quedà la toponímia o res. L’objecte d’aquest breu text és una alqueria d’aquest últim grup anomenada Alquena i que suposadament estava en el terme castral de Calp.
Quan parlem d’un terme castral ens referim a un conjunt de poblacions que tenen com a referència un castell o hisn a efectes de protecció, administració i recaptació fiscal. En aquest sentit el terme castral del hisn de Calp o Kalb abraçava els actuals termes municipals de Calp, Benissa, Teulada i Senija, és a dir tot el territori que quedava entre el Morro de Toix i la Serra de Bèrnia fins al Cap d’Or i els contraforts meridionals del Puig de la Llorença, amb el hisn que hi ha encara sobre el Mascarat i una série de torres menors de les quals s’han pogut documentar unes poques, com la de Canor o la d’Albinyent.
Arran de la conquesta cristiana, Calp fou convertida en una baronia amb unes poques viles per a cristians, Ifac, Calp, Benissa i Teulada i la resta d’alqueries on habitaven primer els mudèjars i després els moriscos. Sols en aquest terme trobaríem, sense fer una enumeració exhaustiva: Alcanuta, Calp, Ifac, Benicuco, Benicolada, Benifato, Llombers, el Ràfol, la Cometa, Lleus, Benimarraig, Beniasner, Llenes, Benimarco, Paratella, Albinyent, Mossèrec, Benimallunt, Benissa, Bèrdica, Canor, Senija, Teulada o Moraira…Un nombre elevat d’alqueries que van tindre sorts distintes. Apareixen en la documentació o bé de les quals se n’han trobat restes d’habitatges andalusins, que sobrevisqueren o no a la conquesta cristiana i a la posterior expulsió dels moriscos fins a conformar el paisatge rural posterior i actual en un marc temporal que va entre els segles XII i XVII.
I respecte a Alquena? Hui no trobaríem cap partida ni cap topònim en el municipi de Calp o en els veïns que duguera aquest nom. D’on sorgeix llavors l’interés per aquesta alqueria? Prové d’una referència feta per l’historiador valencià José Hinojosa Montalvo que va publicar l’any 2002 el seu Diccionari d’Història Medieval del Regne de València, un recull de noms de llocs i persones així com d’institucions, impostos o d’altres termes que apareixen a la documentació medieval i on trobem Alquena situada en el port de Calp[1] i en què es donaren terres a R. Savassona, i altres que custodiaven el castell [del Mascarat] en la data del 17 d’agost de 1238[2](sic) segons quedà escrit en el Llibre del Repartiment.
Comptem amb tres elements a analitzar: la ubicació de l’alqueria situada en el port de Calp, els individus que reberen la donació de l’alqueria i la data de donació, que per força ha de ser una errada de transcripció perquè el 17 d’agost de 1238 ni tan sols havia sigut conquerida València i difícilment podrien haver-se donat terres més enllà del Xúquer i en un territori que els cristians no farien seu sinó a partir del 1245. Pel que fa a aquests primers pobladors cristians, no hi entrarem.
La referència del Diccionari procedeix del Nomenclator geogràfic-eclesiàstic dels pobles de la Diòcesi de València, publicat per l’historiador valencià Josep Sanchis Sivera l’any 1922. És el Nomenclator una vasta obra i de molt de valor en l’estudi de la toponímia valenciana. Així llavors, en consultar l’entrada de Calp trobem que segons l’autor en el Llibre del Repartiment es fa una donació a data del 17 d’agost de 1238 (sic) a diversos cavallers i 23 companys que custodiaven el castell de Calp, diverses terres i alqueries situades en el seu terme i que menciona amb els noms següents: Alquena, Albinen, Benimarraix, Benimaglur, Canahor, Lenes, Lensa, Merec i Port de Calp. Ens copsa de nou la data de la donació que ara aclarirem.
Sense cap altra referència, cal anar a la font original, el Llibre del Repartiment on trobem dues entrades relacionades amb Calp. Una, en el full 78, seient 2877 de 1248 podem llegir: R. Savassona, Maçot, P.Quarter, G de Sespina, G.Despuig, A de Savassona, Benedictos de Savassona et XXIII sociis, custodientibus castrum de Calp, V jovatas unicuique et predibus R. I jovamatam in loco qui dicitur Merre in termino de Calp, in alqueria que dicitur Alqueria de Porto de Calp, Albinen, Leusa, Lenes, Benimarraix, Benimaglur et Canahor, XV Kalendas septembris [R.Savassona, Maçot, P.Quarter, G de Sespina, G.Despuig, 5 jovades a cadascun i 1 jovada en el lloc que es diu Merre, en terme de Calp, en l’alqueria que diuen Alqueria del Port de Calp, Albinen, Leusa, Lenes, Benimarraix, Benimaglur i Canahor, 17 d’agost].
La data que hi trobem és la de XV Kalendas septembris, és a dir el 17 d’agost de l’any 1248. Així l’errada de la datació fou de Sanchis Sivera en transcriure el document i potser fóra un lapsus que repeteix Hinojosa Montalvo. També queda aclarida la qüestió d’Alquena perquè en el Llibre del Repartiment no apareix. Però tampoc es tracta de cap imaginació de Sanchis Sivera sinó que pensem, d’una altra errada de transcripció. Cal tindre present que el Llibre del Repartiment es va escriure al segle XIII i que en aquell moment la lletra que es feia servir era la gòtica, lleugerament diferent de la que emprem hui. En l’escriptura gòtica sovint les i no duen el punt i es confonen com un traç més de les lletres que l’acompanyen, així una r i una i gòtiques podrien fer-se passar per una n, alqueria< alquena. D’aquesta manera res més innocent que l’Alqueria de Port de Calp esdevingué en Alquena i Port de Calp.
La resta d’alqueries mencionades tenen una localització més fàcil. Albinen és la partida del Binyent o Albinyent, en Benissa, prop de l’antic camí de València i del barranc d’Albinyent. S’hi han trobat restes d’època andalusina i podria haver tingut una torre defensiva similar a la de Canor com defensen Banyuls i Crespo en el seu treball La torreta de Canor…pel que es desprén d’una petita menció en el Capbreu de Benissa de finals del segle XVI.
Lenes s’identifica fàcilment amb la partida de Llenes, en Benissa. Possiblement el solar l’ocupa hui la Casa de Tros de Llenes, construïda al segle XVIII sobre un corral d’època morisca. L’any 2002 s’hi va trobar una necròpolis islàmica no gaire lluny de la Casa de Tros amb més de vint individus en una zona d’abancalament.
Leusa fa referència a l’actual partida de Lleus, en Benissa en què també s’han trobat restes de poblament andalusí. En l’actualitat hi ha unes poques cases al voltant d’una ermita del segle XVIII.
Canahor es correspon amb la partida de Canor, en el camí entre les viles de Teulada i Benissa. Se’n conserva una torre dels segles XII-XIII associada a l’alqueria per a la seua defensa com apareix en el treball de Banyuls i Crespo esmentat més amunt.
Benimarraix és l’actual partida de Benimarraig a mig camí entre les viles de Calp i Benissa. En l’actualitat hi ha una ermita del segle XIX.
Benimaglur es tractaria de l’actual partida de Benimallunt, en Benissa i a tocar del terme de Llíber.
Totes aquestes alqueries comparteixen una série de trets comuns:
-Es disposen en terres margoses de tipus tap del Miocé, segons s’observa en el mapa geològic de Benissa i de Calp de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya. El tap és un tipus de terra abundant a la depressió de Benissa formada per calç i argila que té un color blanquinós caracteritzat per la bona retenció d’aigua i la seua fertilitat, és un tipus de terra que dóna bons resultats en agricultura i d’aquí que els assentaments se situen a prop.
-Es localitzen prop de vies importants de comunicació. Així Lleus es troba en el camí que des de Callosa d’En Sarrià travessava la Serra de Bèrnia fins a trobar el camí de Calp a València, prop del qual trobem les alqueries d’Albinyent i Benimarraig. Benimallunt i un poc més apartada Mosèrec se situen en el camí que des de Benissa entra a la vall de Xaló. En un altre camí que comunica Benissa i Teulada trobem l’alqueria de Canor i finalment del camí que des de Calp puja cap a Pedramala i des del qual es bifurca a Benissa i Teulada, trobem l’alqueria de Llenes.
-Se situen sobre llocs elevats, i algunes d’elles compten amb especials elements de defensa com les torres de Canor i Albinyent. Juntament amb el fet que les alqueries es donen a uns hòmens, la missió dels quals és la de protegir el castell de Calp, pareix que la intenció de Jaume I en fer la donació d’aquestes alqueries és la d’assegurar les principals vies de comunicació que vertebren el terme castral de Calp.
-Totes compten amb bons recursos hídrics provinents de la xarxa de barrancs i aigües subterrànies que conformen la depressió de Benissa.
Aquest esquema d’ocupació andalusí, alqueries que se situen en terres margoses, prop de vies de comunicació importants, en llocs elevats i amb abundants recursos hídrícs el planteja i desenvolupa l’arqueòleg Vicent Martí[3] en el seu treball Empremtes arqueològiques de l’espai rural de Medina Daniya (segles XI-XIII) i de la Vila cristiana de Dénia (segles XIII-XIV).
Tots aquests elements han sigut exposats a l’hora de plantejar la ubicació de l’última alqueria mencionada, Port de Calp ja que aquest patró ens ofereix prou indicis. En sentir el nom tenim la temptació de situar-la immediatament en la badia de Calp, als peus del Penyal d’Ifac on trobem hui el port. Tanmateix abans de la construcció d’aquest port a mitjans del segle XX, no hi havia un punt exacte per a l’embarcament i desembarcament de naus, tota la badia servia a aquesta funció com podem veure en la cartografia en què apareix la rada de Calp. I tenint en compte també que per Calp parlem d’un territori molt més extens que l’actual, Port de Calp faria referència a les rades que dins d’aquest terme millor afavorien l’atracament d’embarcacions, l’actual badia de Calp[4].
Considerem que Port de Calp no era una alqueria que estiguera en el Penyal o en els voltants, si bé és cert que en el Penyal s’han trobat restes d’època andalusina, aquestes es correspondrien més bé a un punt de guarda litoral ans que un lloc d’habitatge, ja que l’abastiment d’aigua és difícil, tant la terra del Penyal com la terra arenosa dels voltants no és molt apta per a l’agricultura i hi ha una contínua exposició a les ràtzies marines, dificultats totes que no tardarien a experimentar els primers pobladors d’Ifac. A més a més una alqueria sota el Penyal es trobaria molt allunyada de les vies que travessaven el terme.
Si ho situem en el context arqueològic, de restes andalusines a Calp se n’han trobat per molts indrets: Llombers, la Casa Nova, el Cocentari, Garduix, Benifato i les Cases del Riu, el Pla Roig, el Pla de Feliu, Ortembach, la Cometa, Terrasala, l’Anjup i Salamanca que tenen en comú el fet de trobar-se al llarg dels barrancs del Quisi i del Pou Roig. Per tant ens sentim inclinats a situar aquest Port de Calp en aquesta àrea de l’horta calpina.
Esperem que futurs estudis aboquen més llum a la qüestió del poblament rural del terme de Calp.
Bibliografia
Banyuls i Pérez, Antoni; Crespo Mas, Teodoro. La Torreta de Canor (Benissa, Pais Valencià). Una torre d’alqueria dels segles XII-XIII.
Martí La Peña, Vicent. Empremtes arqueològiques de l’espai rural de Medina Daniya (segles XI-XIII) i de la Vila cristiana de Dénia (segles XIII-XIV).
Menéndez Fueyo, José Luis /Pina Mira, Joaquín: Arqueologia de la fortificación de la costa de Alicante en época medieval y moderna. El caso del sistema defensivo de Calp.
Pérez García, Antonio; De Miguel Ibáñez, M.Paz. La necrópolis islàmica de Llenes de Benissa.
Pérez Burgos, J.María; Ronda Femenia, Ana M. Localitzacions aqüiferes de Benissa i la seua relació amb l’habitat.
Mapa geològic: Síntesi
geològica de la província d’Alacant Direcció de Recursos Minerals i Medi
Ambient a escala 1:200.000
[1] Entrada Alquena, Diccionari d’Història Medieval del Regne de València.
[2] La data de 1238 és una errada car ni apareix així en el Nomenclator ni podia haver-se donat el castell de Calp en una data anterior fins i tot a la presa de la ciutat de València.
[3] Empremtes arqueològiques de l’espai rural de Medina Daniya (segles XI-XIII) i de la Vila cristiana de Dénia (segles XIII-XIV).
[4] L’altra rada del terme castral era la de Moraira però la descartem perquè apareix sovint amb el nom de Moraira i quedava molt allunyada de la resta del terme, de fet al llarg de la seua història acabà sent més un refugi per a pirates que un port.
