LA LLEGENDA DE LA DEESSA DIANA

 

Per Vicent Martí la Peña

Des de fa molts anys que en la ciutat de Dénia es comenta que abans de l’arribada dels romans, en estes terres hi havia un assentament de colons hel·lens, que van alçar un temple en honor a la deessa Diana i que d’ací deriva el nom de la Dianium romana posterior.

Cada vegada que es realitza una excavació arqueològica al subsòl, els  deniers comenten la possibilitat de que apareguen d’una vegada les restes d’eixe temple perdut, dedicat a la “hermosa” Diana. El problema es que mai ha aparegut ni una sola resta arquitectònica d’eixe temple, també denominat Artemisió –on se li rendia culte a la deessa del panteó grec, Artemis-.

Materials arqueològics que representen a la deessa Diana han aparegut pocs i de manera molt fragmentada, com una terracota de fang del segle I després de Crist, provinent de les excavacions de l’Hort de Morand de l’any 1985, que la falla Districte Darrere del Castell va reproduir com a pergamí ja fa uns anys enrere.

(Figura 1). Reproducció terracota deessa Diana.

Reproducció de terracota de la deessa Diana

Roc Chabás al Volum I de la seua Historia de la Ciudad de Dénia (1874), incorpora una sèrie de dibuixos. Per al nostre interès destaca la litografia número III que fa referència a un cap escultòric de marbre de la deessa diana que segons el propi Chabás va ser trobat en la finca la heretat de Don Tomás Mulet a la partida del Pont Sec. Aquesta partida és una zona on també es va trobar una inscripció epigràfica romana, i que per tant, va estar habitada com a vila romana rural o villae, durant prou de temps, almenys entre el segle I i IV després de Crist. Aquest cap de marbre de la deessa Diana va ser comprat per el Molt Il·lustre Ajuntament de Dénia, sent alcalde el Sr. Miguel Ferrer i com a regidora de cultura la Sra. Pepa Font, amb el recolzament de la resta de grups polítics, l’any 2003, per la important quantitat de 28.000 euros, després de estar en lloc desconegut des de la noticia i descripció de Roc Chabás, des de feia més d’un segle.

(Figura 2). Làmina III de Roc Chabás on es representa la troballa de la deessa Diana.

Làmina III de Roc Chabás on es representa la troballa de la deessa Diana. Història de Dénia. 1874

Però, deixant a banda els temes terrenals i continuant al fil de la llegenda, l’assimilació de l’Artemisa grega per la civilització romana donant com a resultat la deessa Diana al panteó romà, és obviat per gran part de la seua població de la Dénia actual. La problemàtica de situar la ciutat grega d’Hemeroskopeion en un mapa, no és recent.

Els clàssics ja la citen en els seus escrits. Segons el geògraf grec Estrabó a la seua obra Geografia de finals del segle I abans de Crist, eren grecs que venien de Massalia (actual Marsella), ciutat que tenia una gran tradició en l’art de la pesca de tonyines en almadrava. A posteriori, va haver-hi una equiparació de Diana en Àrtemis, pels romans. Per tant, Dénia quedava lligada a la pesca de la tonyina i a la religiositat grega artemisiaca, a partir de la deessa romana Diana. I d’ací la posterior derivació del topònim Diana en Dianium.

(Figura 3) Mapa de representació del mon segons el geògraf Estrabó.

Mapa de representació del mon segons el geògraf Estrabó.

A continuació presente una traducció de la descripció que va fer Estrabó de la ubicació geogràfica d’Hemeroskopeion:

Así pues, entre el Sucro y Cartago Nova hay tres establecimientos de los masaliotas no muy lejos del río. El más conocido de estos es Hemeroscopio, que tiene sobre el promontorio un santuario muy venerado de la Ártemis efesia y que Sertorio utilizó como base de operaciones marítimas, pues está muy bien fortificado y es propio de piratas, visible desde muy lejos para los que se aproximan por mar; se llama [también] Dianio, que es igual que Artemisio; tiene cerca unas prósperas minas de hierro e islotes, Planesia y Plumbaria, y un lago salado hacia el interior que tiene de perímetro cuatrocientos estadios.

Llibre III (4, 6) de la Geografia d ’Estrabó.

 Si seguim els escrits d ’Estrabó, no hi ha cap dubte sobre la presència d’hel·lens en les terres de l’actual Nord d’Alacant. Estrabó es va inspirar en l’ historiador Polibi (segle II abans de Crist), perquè pareix que mai va arribar a xafar sòl peninsular. Per tant, no pareix del tot fiable com a font d’informació, un autor clàssic que descriu una cosa que mai ha vist amb els seus propis ulls.

Durant les guerres civils romanes, Sertori, fou un cabdill romà que en la seva lluita contra el poder del Senat es va exiliar a Hispània i va fer de Dianium la seua base naval en aquest conflicte bèl·lic. Durant molt de temps, Sertori va doblegar als exèrcits dels seus rivals -Sila i Pompei-, gràcies al fet que sempre l’acompanyava una gasela blanca que li interpretava els designis de la deessa Diana. Però un dia la gasela va desaparèixer, Sertori es va quedar sense notícies de la deessa i van començar els seus contratemps militars. Finalment, ja en l’any 72 abans de Crist, una conspiració dels seus col·laboradors, encapçalada pel seu lloctinent i instigador Perpenna i secundada per uns altres quants cercles pròxims, va posar fi a la seva vida durant un banquet organitzat pel propi Perpenna en la seva vila d’Osca amb el pretext d’homenatjar a Sertori per una falsa victòria.

(Figura 4). Imatge de Quint Sertori

Imatge de Quint Sertori.

Allò que resulta més sorprenent de tota aquesta història es que sense haver-hi una sola pedra que demostre l’existència d’Hemeroskopeion a les nostres terres, encara hui en dia s’especule entre la població de Dénia que va existir un temple dedicat a la deessa Diana i que algun dia eixe temple veurà la llum a la nostra ciutat. Però clar, de moment és sols llegenda.

– Bibliografia:

* Chabás Llorens, Roque (1874). Historia de la Ciudad de Dénia. Volum I. Dénia.

* Estrabó (2009). Geografía de Iberia. traducció de Javier Gómez Espelosín. Madrid: Alianza Editorial.

* Fernández Nieto, F. J. (2002). «Hemeroskopeion=Thynnoskopeion: El final de un problema histórico mal enfocado». Mainake (Málaga) (XXIV): 231-255.

– Webgrafia:

* https://es.wikipedia.org/wiki/Hemeroscopio

* https://historiadenia.wordpress.com/2012/08/19/problematica-actual-sobre-la-possible-existencia-dhemeroskopeion-a-denia/

* http://lamarinaplaza.com/2016/11/01/diez-leyendas-de-denia/

* https://es.wikipedia.org/wiki/Quinto_Sertorio

Article aparegut originalment al llibret de la Falla Oeste 2017

 

Advertisements