Funcions per a tots els públics. Els escenaris de la Dénia del segle XX

Per Antoni Reig i Miquel Crespo.

Els escenaris de Dénia han reflectit la societat del seu temps, els gustos i les modes dels nostres avantpassats, i una manera de divertir-se i formar-se que distingia cada etapa del segle XX. Els deniers han vist representar Pérez Galdós i Benavente, Escalante i Baldoví,  Jaime Salom i Dario Fo… Han aplaudit Tina Gascó i Mercedes Prendes, Joan Santacana i Núria Espert, El Brujo i Leo Bassi… S’han deixat seduir pel circ i el vodevil, han sentit cantar cuplets i sarsueles, àries d’òpera, pasdobles, twist i pop. Han aprés a ballar el xarleston i el xotis, han admirat la dansa clàssica i la dansa popular, la revista i el xa-xa-xa. En les seues butaques, els deniers han rigut i han plorat. En les línies següents hem volgut recordar les sales on els deniers han passat algunes de les hores més agradables de la seua vida i ens hem atrevit  a recuperar i seleccionar algunes de les funcions que marcaren el seu temps.

TEATRO CIRCO (1889-1966)

                Ha sigut històricament l’escenari més popular dels deniers. Naix en els anys esplendorosos del comerç de la pansa i s’adapta a totes les modes i els avanços del món de l’espectacle: del circ al teatre, de la sarsuela a la dansa, de les varietats al cinema. Tot s’ha vist en aquell ampli, pràctic i útil local que abraça 70 anys de canvis socials vertiginosos.

Pati de butaques i estructura de fusta del Teatro Circo (Arxiu M. Crespo).

Pati de butaques i estructura de fusta del Teatro Circo (Arxiu M. Crespo).

L’espectacular teló del Teatro Circo (Arxiu M. Crespo).

L’espectacular teló del Teatro Circo (Arxiu M. Crespo).

                L’any 1889 ja està documentada l’existència de l’anomenat Circo Ecuestre, un edifici de formar circular, fet completament de fusta, que estava particularment adaptat per acollir representacions i actuacions de circ, l’espectacle més popular del moment. Tot i ser una obra aparentment senzilla i de manteniment a curt termini, el seu impulsor, constructor i empresari, el fuster denier Esteve Pérez fa un treball que encara avui impacta quan es veuen fotografies de la seua estructura. Era un autèntic palau de fusta. En la pista-escenari del Circo Ecuestre es van poder veure els espectacles més lluïdors de la seua època. Tenim constància del pas de la gran companyia de Micaela Alegria, procedent del Circ Alegria fixe de Barcelona, o l’espectacle que dirigia la família Aragón-Foureaux, l’origen d’una nissaga d’artistes i pallassos que ens ha arribat fins els nostres dies (els famosos Gabi, Miliki, Fofito i fills). No volem resistir la temptació d’incloure un llistat d’atraccions que anunciava el circ d’Alegria al seu pas per Dénia l’any 1903: Dolinda de Plata, artista eqüestre; Miss de Bellis, contorsionista; Morandini y Chirofarmen, equilibristes; Rico, Alex y Fidel, clowns; Los Rosinis, excèntrics musicals; Mme. Carlota de Valsois, domadora d’elefants.

circo03

Públic i llotges del Teatro Circo durant una actuació.

                Esteve Pérez prompte adapta aquell edifici a les noves tendències i gustos dels espectadors, que cada dia mostraven més interès pel teatre i els espectacles de varietats. Amb la incorporació d’un escenari ampli i àmpliament dotat de recursos escènics, el Circo Ecuestre passarà a conèixer-se ben aviat, i ja fins la seua desaparició, amb el nom genèric de Teatro Circo. Adopta la imatge que els més majors encara recordaran: amb pati de butaques, llotges laterals i les graderies superiors, popularment conegudes com “galliner”. Amb ja poques modificacions l’aforament del local quedava establit al voltant de les següents dades declarades per l’empresa a l’Ajuntament l’any 1938: Butaques, 551; Amfiteatre, 72; Davanteres, 29; Generals, 200.

                Atent a les innovacions del món de l’espectacle, el Teatro Circo acollirà les primeres projeccions del cinematògraf conegudes a Dénia, i a poc a poc anirà incorporant-les a la seua oferta fins que, a la mitjania del segle XX, el cine constituirà la part essencial de la seua programació. El teatre, no obstant, sempre tindrà una gran presència. En aquelles grans ocasions es baixava i pujava un gran teló, artística i luxosament decorat amb motius orientals.

                La reforma més destacada va tindre lloc el 1926, quan desapareix gran part de l’estructura de fusta i es reforça amb obra tot l’edifici. És aleshores quan passa a dir-se Teatro Circo Cortis, en homenatge al tenor denier Antonio Cortis, que triomfava per tot el món, i el 1946, poc abans que la família Pérez passara la gestió del local a l’empresa alacantina d’Alfonso Guixot, el 1949. El Teatro Circo tanca les portes el mes de maig del 1966. El seu ampli espai donarà pas a un bloc d’edificis i un nou cine, el Condado.

                Pel millor escenari que mai ha tingut Dénia, potser només comparable al del Teatre Principal, han passat infinitat d’artistes de tots els camps de l’espectacle i s’han escenificat tota classe d’obres: clàssiques i populars, sainets i sarsueles, representades per companyies professionals i grups d’aficionats locals. El Teatro Circo estava sempre obert a acollir tota classe d’espectacles al llarg de l’any, però era una tradició irrenunciable preparar una programació especial per als dies de fira de Dénia, entre el 22 d’octubre i el 7 de novembre. Era en aquest moment quan tots els locals d’oci de la ciutat rivalitzaven amb les millors ofertes. El Teatro Circo sempre  estava a l’altura.

denia

                La selecció de funcions que presentem, i que podria ser molt més llarga, es fa només amb la intenció d’il·lustrar aquells anys d’esplendor de l’escena local. Són a penes una reduïda mostra de les actuacions, artistes, obres i companyies que passaren pel que, sense cap dubte, ha sigut l’escenari més popular de la ciutat.

20 FUNCIONS DEL TEATRO CIRCO

28.10.1902: Companyia Internacional de Varietats de Gabriel Aragón.

10.07.1905: “El barbero de Sevilla”. Companyia de Sarsuela de Rodrigo y Lozano.

25.10.1911: La Troupe África, amb excèntrics, còmics, mímics, transformistes, cantants i balls regionals.

25.12.1913: Actuació de la popular cupletista La Goyita.

08.10.1921: La cançonetista i cupletista deniera Teresita Pastor organitza un espectacle a benefici dels soldats que combaten en la guerra d’Àfrica.

04.11.1925: “Tierra muerta”. Companyia Dramàtica de José Latorre.

23.10.1926: “Los Gavilanes”. Companyia de Sarsuela i Opereta de Ramón Peña.

27.10.1927: “Fedora”. Companyia Dramàtica de Carlota Pla.

24.06.1928: Concert del tenor Antonio Cortis.

10.11.1928: “La del soto del parral”. Companyia Tena-Esteve, amb la tiple Cora Raga i el baríton denier Juan Bta. Corts.

23.01.1929: “Pare vosté la burra, amic”. Companyia de Drames i Comèdies Valencianes de Paco Hernández.

07.03.1929: “Pepa Doncel”. Companyia Còmico-Dramàtica de Mercedes Prendes.

04.11.1930: Actuació del ventríloc Paco Sanz amb els seus ninots autòmats.

12.11.1933: “Don Gil de Alcalá”. Companyia de Sarsuela de Pablo Gorge i Vicente Sempere.

09.02.1946: “La jaula de la leona. Companyia de Tina Gascó i Fernando Granada.

20.02.1949: Actuació de Antonio Machín, amb l’espectacle “Melodía de Color”.

11.05.1949: “La venganza de Don Mendo. Cuadro Artístico Dianense.

24.10.1958: “Róbame esta noche. Compañía de Revista de Manuel Paso, amb els actors Alfonso del Real i Luis Barbero.

11.04.1962: “La bomba de Baluba. Ronda la Marina.

07.06.1963: Actuació del Dúo Dinámico.

Programa de l’actuació de Cora Raga i Juan Bta. Corts en la fira del 1928 (Arxiu A. Reig).

Programa de l’actuació de Cora Raga i Juan Bta. Corts en la fira del 1928 (Arxiu A. Reig).

 

Actuació de varietats l’any 1915 al Teatro Circo (Revista Eco Artístico).

Actuació de varietats l’any 1915 al Teatro Circo (Revista Eco Artístico).

Actuació del grup denier Ronda de la Marina l’any 1961.

Actuació del grup denier Ronda de la Marina l’any 1961.

SALÓN MODERNO (1924-1982)

Façana i cartelleres del Salón Moderno l’any 1970 (Arxiu Municipal de Dénia).

Façana i cartelleres del Salón Moderno l’any 1970 (Arxiu Municipal de Dénia).

moderno02

                El Salón Moderno és el resultat d’una aposta personal d’un músic polifacètic. José Alcayna era mestre de piano i tocava tota classe d’instruments en llocs tant diametralment diferents com els cabarets i les esglésies. Obria les portes a principis del mes de juliol del 1924 i oferia dos obres, “La montería” i “La alsaciana”, interpretades per la companyia de Maria Klein i Pepe Alegre. Era en aquell moment un local d’estiu, a l’aire lliure, situat en la cantonada dels carrers Marqués de Campo i Cándida Carbonell, i que, segons asseguren les cròniques periodístiques de l’època, el va concebre l’agosarat senyor Alcayna un dissabte per la nit i l‘inaugurava el dissabte següent. Un any després, el local és cobert per un sostre que li permet, a partir d’octubre del 1925, fer una programació continuada. El 1929 es fa càrrec una nova empresa, que reforma i li dóna més entitat teatral al local. L’artista denier Manuel Llambíes decora l’embocadura de l’escenari: a cadascun dels costats pinta les efígies de Wagner i Beethoven, respectivament, i en la part superior central dissenya una espècie d’anagrama amb les inicials del saló: SM.

                El Salón Moderno s’orienta aleshores cap als espectacles populars i lleugers. La revista, el vodevil, els sainets valencians, les funcions d’aficionats i les sarsueles populars són la seua raó de ser. L’aforament declarat i oficial d’aquella sala era el següent l’any 1938, quan encara acollia espectacles teatrals: Butaques, 450; Amfiteatre, 28; Davanteres, 28; Generals, 150.

                Després de la guerra el cine centra quasi tota l’atenció del saló. Tot i això, encara hi ha constància d’una representació teatral extraordinària, amb l’estrella italiana del cinema mut Francesca Bertini interpretant “La dama de las camelias”. La reforma de final dels anys 50 prescindeix de l’escenari, que queda reduït a un entaulat sense capacitat per a fer representacions teatrals. El Salón Moderno tanca definitivament les portes el 16 de maig del 1982.

10 FUNCIONS DEL SALÓN MODERNO

08.11.1925:  “Maruxa”. Companyia de Sarsuela Esteve-Lorente, amb el baríton denier Juan Bautista Corts.

16.12.1925: “Tosca”. Companyia d’Òpera i Sarsuela del tenor Adolfo Sirvent.

14.01.1926: “Nelo Bacora”. Companyia Valenciana Moratal.

25.02.1926: “El idiota”. Companyia Dramàtica de Joan Santacana.

23.10.1926: “Charleston”. Cia del Teatro Ecléctico de Madrid.

30.10.1926: “La calesera”. Cia. de Sarsueles Fernández-Gorgé.

31.10.1927: Concert de la banda de música còmica L’Empastre de Catarroja.

31.10.1930: “El tenorio. Cia. de Sarsueles Valencianes i Sainets de Pepe Beut.

18.03.1933: “Las leandras”. Cia de Varietats Troupe Walkiria, amb la cantant deniera Teresita Pastor.

20.06.1936: “Contrato matrimonial”. Cia. de Vodevil de Juan Pascual i Pilar Cosme.

ESCENARIS D’URGÈNCIA: CINES I INSTITUTS

                Amb la demolició el 1966 del Teatro Circo Dénia quedava òrfena d’escenaris. Anar a veure una obra teatral es fa impossible durant uns anys. És materialment impossible posar en escena res amb un mínim de dignitat. Es fan alguns esforços per aprofitar els a penes quatre metres d’amplària de l’entaulat del Cine Condado, inaugurat el 30 de setembre del 1967 sobre les runes del demolit Teatro Circo. Les comissions falleres fan autèntics exercicis d’imaginació per traure avant les seues presentacions i els finals de festa que aleshores contractaven. La construcció, el 1970, de l’Institut Tècnic, a la cantera del castell, i el 1973 de l’Institut Chabàs (l’actual col·legi Llebeig), aporta dos salonets d’actes destinats a esdeveniments acadèmics i cursos de formació. Els entaulats són òbviament reduïts i els locals no tenen cap de les infraestructures bàsiques d’una sala d’espectacles, però són una solució d’emergència per a ressuscitar el món teatral que havia desaparegut de la ciutat. La sala de l’Institut Tècnic tenia capacitat per a 360 persones i la del Chabàs estava dotada amb 450 butaques. Més greu serà que es deixe passar una gran oportunitat quan, també en els anys 70, s’escomet un nou edifici dotacional, la Casa de Cultura, que inclou un saló d’actes mínim i ineficaç amb capacitat per a 200 persones. Les ganes per fer teatre i oferir espectacles encara trobarà un espai idoni al Cinema Pax de la Xara. Al local tancat del cinema i a la pista d’estiu, durant dos anys, el 1976 i el 1977, es van poder veure algunes de les propostes més interessants dels grups independents més actius i compromesos en un moment històric crucial per a la societat espanyola.

Espectacle de la vedette Addy Ventura al Condado l’any 1972 (Arxiu M. Crespo).

Espectacle de la vedette Addy Ventura al Condado l’any 1972 (Arxiu M. Crespo).

5 FUNCIONS DEL CINE CONDADO

26.06.1970: “La Andalucia de los Quintero”. Grup Llebeig.

25.05.1972: “¿Y esta noche qué?”. Vedette Addy Ventura.

16.02.1974: “Saritíssima”, amb Sara Montiel.

25.11.1975: Teresa Rabal i Eduardo Rodrigo en Concert.

11.02.1994: “El botecari de Gandia”. Grup L’Esparralló.

5 FUNCIONS DEL CINEMA PAX (LA XARA)

10.09.1976: “La danza de la lanza de papel”. Cia. PTV.

22.12.1976: “Històries d’un poble”. Grup Llebeig.

10.03.1977: “La orgía”. Grup Esperpento-La Picota (Madrid).

01.04.1977: “Jordi Babau”. Grup Carnestoltes.

29.07.1977: “Muerte accidental de un anarquista”. Grup Espolón del Gallo.

5 FUNCIONS DE L’INSTITUT “MARIA IBARS”

26.11.1970: “La boda de los pequeños burgueses”. Los Goliardos.

17.03.1993: “La imagen de la huella”. Carátula Teatro.

04.06.1994: “Des-Control”. TeratoTeatre.

09.05.1996: “Lettice and Lovage”. Castle Theatre.

13.12.1996: “Week End”. Castle Theatre.

5 FUNCIONS DE L’INSTITUT CHABÀS

18.01.1992: “Hau”. Cia. Tarumba Carles Alberola.

28-03-1992: “Compañeros del alma”. Cia de Mary Paz Pondal.

08.06.1997: “Brams”. Cia. Toni Albà.

22.05.1999: “Instintos ocultos”. Leo Bassi.

11.03.2000: “Besos”. Albena Teatre.

tchabas01

5 FUNCIONS DE LA CASA DE CULTURA

24.04.1993: “Yo amo a Shirley Valentine”. Cia. Esperanza Roy.

12.02.1994: “La luna de Maracaibo”. La Carátula Teatro.

11.02.1995: “Curriculum”. Albena Teatre.

20.01.1996: “Treballs d’amor perdut”. Cia. Ferran Maduco de Catalunya.

14.12.1996: “Intríngulis”.  Vol-Ras.

Albena Teatre a la Casa de Cultura l’any 1995 (Arxiu M. Crespo).

Albena Teatre a la Casa de Cultura l’any 1995 (Arxiu M. Crespo).

TEATRE A L’AIRE LLIURE

tcconvent01

Les places, els carrers i les pistes de ball també han sigut en algun moment uns espais aprofitats per a les representacions teatrals. Els calorosos mesos d’estiu han afavorit l’organització de gran quantitat d’esdeveniments d’oci per als deniers. La pista Rosaleda ha passat a formar part de la història emocional dels deniers gràcies a les seues funciones de cine i ball, però també en la primera època oferia espectacles musicals, teatre i fins i tot boxa. Al seu costat mateix, entre el 1954 i el 1957, va funcionar una plaça de bous de fusta que acollia igualment esporàdiques actuacions i espectacles de revista. I entre els espais urbans no podem oblidar el protagonisme de la Plaça del Convent, que durant vora 30 anys, en festes i fora de les celebracions oficials, es va convertir en escenari dels grans espectacles que no cabien en els nostres reduïts locals tancats. La representació de “Medea”, l’any 1961, descobreix la plaça  per al teatre, però serà a partir del 1969, amb els Festivales de España, quan arriben obres teatrals, concerts i actuacions musicals excepcionals.

5 FUNCIONS DE LA ROSALEDA

28.07.1951: Espectacle de varietats amb el cantant Jorge Sepulveda.

06.08.1952: “Sor Angelica”. Cia Dramàtica de l’actriu Lina Yegros.

12.08.1951: “Mosaico Español“. Exclusivas Lladró presenta a Ramper.

01.09.1951: Companyia de Revistes de la vedette Lolita Amaya.

25.08.1977: Espectacle infantil “La Guagua de TVE” amb Torrebruno.

5 FUNCIONS DE LA PLAÇA DE BOUS

placa01

25.08.1954: “Cabalgata cinematográfica. Companyia de Mercedes Vecino.

21.10.1954: “Bazar de melodías. Espectacle musical amb l’actriu i cantant deniera Mary Amparo Bosch.

18.07.1956: “La herida luminosa. Compañía Dramàtica Bernigola-Soler.

14.08.1956: “Alegría en verano. Revista de varietats amb Mary Carmen Montes.

01.09.1956: Sainets valencians amb la Companyia de Paco Hernández.

5 FUNCIONS DE LA PLAÇA DEL CONVENT

14.08.1961: “Medea. Companyia de Nuria Espert.

14.08.1970: “El violinista en el tejado. Cia. Teatro Lírico Joaquín Deus.

22.08.1970: “Los delfines. Cia. del Teatro Nacional Calderón de la Barca amb Carlos Lemos i Amparo Baró.

23.08.1970: “Las viejas difíciles. Grup Llebeig.

10.07.1975: “Godspell. Musical de la Cia. Teatro Marquina.

CENTRE SOCIAL: UN AUDITORI LIMITAT

La indecisió va marcar el darrer projecte escomès per dotar a Dénia d’un escenari públic en condicions. A finals dels anys 90 ja era un clam general la necessitat de comptar amb un auditori per a espectacles i esdeveniments socials. L’Ajuntament va intentar aprofitar la construcció d’un Centre Social per incloure-hi una sala adaptada. No obstant, l’edifici i les instal·lacions s’havien de compartir amb diferents col·lectius, que també pressionaren per  tindre uns espais igualment dignes. Finalment, i per voler acontentar-los a tots, es va fer una sala que no convenceria ningú. Si la capacitat de públic era limitada però raonable (439 butaques d’aforament), les condicions generals restaven per davall de les expectatives i de les necessitats, amb una inclinació mínima de la platea i un escenari amb moltes carències. No obstant, és ací on finalment s’ha aconseguit arrelar una programació habitual i estable de funcions teatrals de bon nivell. És, ara per ara, el que tenim. Almenys permet mantindre el gran interès i el bon gust que els deniers han mostrat històricament pel món de l’escena i el teatre.

Espectacle de Vol Ras al Centre Social l’any 2008 (Arxiu M. Crespo).

Espectacle de Vol Ras al Centre Social l’any 2008 (Arxiu M. Crespo).

5 FUNCIONS DEL CENTRE SOCIAL

08.12.2001: “Again, Again”. Vol-Ras.

09.03.2002: “Arcipreste”. Rafael Álvarez “El Brujo“.

08.05.2002: “Perquè vull”.  Gom Teatre.

18.02.2006: “Audiència I-Real”. Cia. Toni Albà.

25.04.2009: “T’espere baix”. Combinats Teatre.

 

Anuncis