El Teatre Principal

Per Jaume Sau

L’any passat el llibre de la Falla Centro va estar dedicat a espais oblidats, llocs que en molts casos reflectien un moment d’auge econòmic gràcies al cultiu i exportació de la pansa a la nostra ciutat. Una segona part que, en el seu moment barallarem, ens remetria ineludiblement als altres indrets, llocs o monuments que no han resistit el pas del temps i han desaparegut per sempre. A l’espera d’un monogràfic sobre aquests espais desapareguts, ací va un aperitiu sobre un dels monuments emblemàtics ja perdut per a Dénia: El Teatre Principal.

El teatre a principis del segle XX.Foto . Pasqual Ivars

El teatre a principis del segle XX. Foto  Denia 1881-1980

 L’auge econòmic derivat del comerç de la pansa, gràcies en especial al mercat anglés, va suposar per a Dénia una espenta de caire econòmic i social que la va fer entrar de ple en la modernitat. La burgesia sorgida arran d’aquest comerç i explotació va ser la principal promotora d’unes transformacions urbanes que canviarien la nostra ciutat en tots els aspectes. Urbanísticament, Dénia viurà al segle XIX un moment d’expansió urbana, amb nous carrers, magatzems i sobretot projectes, molts projectes. A més d’infraestructures com el ferrocarril o la fàbrica de gas, que proporcionava llum a molts carrers i que comportaren també la construcció d’edificis industrials com la mateixa fàbrica del gas o l’estació. Moltes d’aquestes infraestructures hui desaparegudes ens fan mirar amb enyor temps passats on Dénia es trobava comunicada i modernitzada. Una ciutat oberta on la vida cultural era de primer ordre i on la necessitat d’equipaments culturals per a l’esbarjo es materialitzaria en la construcció dels dos teatres principals que tindrem al segle XIX.

Vista del Carrer Diana amb el Principal al fons.

Vista del Carrer Diana amb el Principal al fons.

El 1869 era inaugurat el Teatre Principal, al lloc on hui tenim la plaça del Consell. Segons ens conta Javier Calvo, el 1865 l’Ajuntament de Dénia cediria a la Sociedad Anònima Teatro Deniense un terreny on es construiria (amb algun plet de per mig) el Teatro Dianense. Es tractava, segons Vicent Balaguer “d’un edifici neoclàssic, de tres plantes i 1.082 localitats distribuïdes en 340 butaques de platea, 8 llotges («palcos») de cinc cadires cadascuna al primer pis i 2 al segon amb 12 butaques en total, 4 files d’amfiteatre, primera fila i grades de tertúlia amb 100 localitats, 52 davanteres de paradís i 400 generals”.

Ens trobem davant d’un edifici singular, amb unes dimensions i aforament considerables, situat molt prop tant del centre històric com del port. El seu estil neoclàssic està (estava) en consonància amb les construccions del moment a Dénia. Cases burgeses d’estil acadèmic i classicista que dominen en un centre històric renovat. Simetria i proporció s’estenen al llarg dels carrers. Arcs rebaixats, balcons motllurats amb reixes treballades de gran qualitat, sòcols i cantoneres amb carreus que donen una consistència i una imatge que hui podem albirar si parem atenció mentre passegem pels seus carrers.

Una infraestructura potent per a una Dénia en el seu apogeu. Sarsueles, drames històrics, sainets i actuacions polèmiques en algun moment eren part d’una programació variada. Un servei de bar amb una carta completíssima faria gaudir, més si cap, de les representacions.

teatro-1911

Funció al 1871

Funció al 1871

També moments àlgids que ens deixen entreveure el caràcter liberal i cosmopolita de la nostra ciutat, com la representació en 1901 del drama de Pérez Galdós “Electra”, amb republicans vestits per a l’ocasió vinguts de València, Gandia, Alzira i altres pobles i amb la presència de l’exdiputat Camilo Pérez Pastor fent parlament. Com a colofó i catarsi final la interpretació de la Marsellesa.

teatro-inmoralidades-1870a

teatro-inmoralidad1870b

La Junta de teatre de la ciutat de Dénia firma aquest document  per tal de desmarcar-se de les “indecències” representades la nit anterior al teatre, tan allunyades de la “cultura de la ciutat”.

Actuació. 1873

Actuació. 1873

Als anys 20 José Oliver arrenda el teatre per 1.100 pessetes. Des d’eixe moment passarà a anomenar-se Teatro Apolo. Sarsueles com “Asombro de Damasco” o “El gato montés” serien plats forts d’aquells moments.

La programació, els preus i la situació cèntrica del Principal no impedirien la seua decadència  fins que el seu ús com a teatre arribaria a la seua fi.

Llista de preus del Café del Teatre en 1880 on destaca la varietat dels refrigeris i begudes.

Llista de preus del Café del Teatre en 1880 on destaca la varietat dels refrigeris i begudes.

 

L’edifici tindria en els anys següents diversos usos, entre d’ells el comercial. El més destacat, com a Instituto de Enseñanza Media. Ús que tindria fins la seua desaparició.

Als anys 60 el principal era l'Institut Historiador Chabàs. Foto: Pasqual Ivars.

Als anys 60 el principal era l’Institut Historiador Chabàs. Foto: Pasqual Ivars.

Finalment, a principis dels anys 70, època infausta per a Dénia i en especial per al seu urbanisme, el teatre seria enderrocat. En poc més de dos anys Dénia perdria l’equipament cultural més important i la seua via de comunicació per excel·lència; el tren. Les conseqüències d’aquestes pèrdues es deixen veure fins a hui en dia.

Pel que fa a l’enderrocament del Teatre Principal, la seua desaparició deixaria un buit en la trama urbana que a la llarga seria molt difícil d’omplir. Uns pocs anys després, en 1979, i rere un concurs per a triar el millor projecte d’actuació en el solar, s’iniciaven les obres a la plaça. Una intervenció arquitectònica moderna que mai va estar acabada del tot i que no ha arribat als nostres dies. L’escalinata a mode de graderia permetia la representació d’espectacles. Fa pocs anys va ser enderrocada i un nou projecte, a priori, més modern i més perdurable ocupa el seu lloc.

Projecte plaça del consell. Canfali Marina Alta 22 Octubre de 1978

Projecte plaça del consell. Canfali Marina Alta 22 Octubre de 1978

El ben cert és que la plaça se’ns presenta com un espai estrany dins el teixit urbà, difícil d’entendre si no ens expliquen que hi havia abans. La pèrdua que suposa acabar amb el Principal és irreversible i tot el que ha vingut després, discutible estèticament. Amb la pèrdua del Principal, Dénia va perdre un emblema, un monument. Un monument per a una Dénia cosmopolita i oberta. Una Dénia bulliciosa i dinàmica; la Dénia de les tertúlies als bars, de les ruletes i el joc, de les oportunitats de fer diners, ja fóra treballant  o mitjançant l’atzar; sempre rebent a gent de tot arreu i sempre disposada a oferir entreteniment i oportunitats per tal d’arrapar una part del jornal del nouvingut.

Aquest article va aparèixer originalment al llibret de la Falla Centro de 2016 dedicat al teatre a Dénia.

Anuncis