EL MÓN FUNERARI A LA VIL•LA ROMANA DE L’ALMADRAVA.

Per Josep Antoni Ahuir Domínguez 

Aquest article té per intenció donar a conèixer de forma breu com era el món funerari a l`època romana i en concret a la vil·la romana de l’Almadrava. Parlarem dels rituals, dels tipus de tomba que hi ha i que hem trobat al jaciment i dels aixovars que  portava el difunt en el seu camí al més enllà.

ORIGEN I CARACTERÍSTIQUES DEL MÓN FUNERARI ROMÀ.

Com en tots els aspectes del món romà, el culte fúnebre també tenia unes normes,  a seguir, es tracta de la Llei de les XII Taules establertes en l’any 240 aC, que recollien tota mena d’aspectes, des dels arquitectònics fins als cerimonials relacionats amb el món dels enterraments. Aquestes normes anaven dirigides sobretot a les classes altes, encara que les classes populars, en la mesura de les seues possibilitats, devien també complir-les.

Una volta havia mort una persona, els seus familiar seguien una sèrie de rituals per què anara cap a l`altra vida:

El primer pas era netejar el cos, posar-li olis i perfums i després, una volta net, el familiar més directe dipositava una moneda a la boca del difunt per pagar el passatge de la barca de Caront. Desprès es deia en veu alta 3 voltes el nom del difunt. El cos es portava a l’atri de la casa, on era vetllat per familiars, però també per ploraneres llogades per a l’ocasió, sobretot en els casos de gent amb molts diners. Els que més possibilitats econòmiques tenien, feien un passeig fúnebre per la ciutat, passant per el fòrum, i per altres zones. En el món rural, el ritual és simplificava molt.

Fig 1. Processó fúnebre (Font. Wikipedia)

Processó fúnebre (Font. Wikipedia)

A les necròpolis solia haver-hi lapides amb epigrafia, la qual cosa ens permet conèixer molts dels personatges importants de les ciutats. Normalment, els nínxols dels difunts romans incorporaven una inscripció, on figuraven: la fórmula de la divinitat: D • M • S  (Diis Manibus Sacrum) + el nom del difunt/a, edat, cònjuge o família, i usualment la professió del difunt + l’epitafi  STTL (Sit Tibi Terra Levis) o HSE (Hic Situs Est) o ambdues fórmules, HSESTTL. Els pobres que no tenien familiars i / o coneguts eren enterrats fora de les ciutats. En el cas dels soldats, els caiguts eren enterrats o incinerats de forma col·lectiva, i l’acte era pagat pels companys d’armes. I per a aquells que van ser desapareguts al mar o en combat, se’ls feia un cenotafi, una fórmula que convidava a pronunciar el seu nom tres vegades perquè el difunt tingués un lloc a la terra , per així no estar desaparegut.

ELS TIPUS DE TOMBA.

Els tipus de sepultura que tenien els romans, i el que ens podríem trobar en un registre d’aquesta època serien les següents formes:

A) Tombes simples:

– Sarcòfag: recipient llaurat en pedra, de fusta o de plom  per al difunt.

– Tomba a dues aigües o caputxines: consisteix a cobrir el cos del difunt amb tègules planes disposades en forma de triangle, d’aquest exemple en tenim a la necròpoli de l`Almadrava.

Tomba a dues aigües, Necròpoli de l’Almadrava (Foto. Pascual Costa)

Tomba a dues aigües, Necròpoli de l’Almadrava (Foto. Pascual Costa)

– En un recipient ceràmic o en urna cinerària (marbre, alabastre, etc.): és dipositen les restes o les cendres del difunt a l’interior d’un recipient ceràmic que, a continuació, és soterrat.

– En àmfores, aquesta forma, s`utilitzava per a enterrar als xiquets molt menuts, s’utilitzava una àmfora Dressel 2-4, en el cas de l`Almadrava, i es trencava la part de dalt, després es col·locava el nadó dins, es tancava i s’enterrava.

Tomba en àmfora, Necròpoli de l’Almadrava (Foto. Pascual Costa) i Dressel 2-4

Tomba en àmfora, Necròpoli de l’Almadrava (Foto. Pascual Costa) i Dressel 2-4

fig -4

B) Tombes monumentals:

– Moments turriformes: que consisteixen en una construcció de planta quadrada sobre un podi esglaonat i decorada amb relleus i estructures.

Torre de Sant Josep a la Vila Joiosa, després de la restauració.

Torre de Sant Josep a la Vila Joiosa, després de la restauració.

– Els pilars estela: que consisteixen en una base escalonada sobre la qual s’alça un pilar amb remat en forma de capitell, que serveix de base per a una escultura. Igual que els monuments turriformes, són característics del món orientalitzant i ibèric, però després seran apropiats pels romans.
– Mausoleus: llocs monumentals d’enterrament col·lectiu familiar.

– Catacumbes: són enterraments col·lectius paleocristians senzills.

– Abocadors: abocadors romans que de vegades van servir de fossa comuna per a la gent més pobra que no disposaven de familiars i/o coneguts. Un fenomen molt donat en època republicana romana fins arribats a l’època d’August.

– Columbari: grans estructures rectangulars alineades en files regulars horitzontals o verticals que albergaven més de mil urnes. De vegades es feien pòdium o excavacions per als cossos inhumats. Això es va estendre en època d’August quan el sòl es va encarir per als enterraments de les classes més humils.

La Necròpoli de l’ Almadrava: Noticies arqueològiques. 

Ja l’ any 1979, es van documentar diverses tombes a prop del jaciment; eren tombes amb aixovar, tal i com explica R. Gonzales Villaescusa en els seu llibre.

El mundo funerario en el País Valenciano. Ricardo González Villaescusa.

El mundo funerario en el País Valenciano. Ricardo González Villaescusa.

Posteriorment s`han excavat dues zones més de la necròpolis, una zona al oest del jaciment i l`altra just al costat de la carretera. Als anys noranta  i 2000 es van obrir diverses zones, on es van documentar parts de la necròpoli. Per desgracia, aquestes intervencions no han sigut publicades. Aquestes intervencions foren realitzades pels arqueòlegs Pascual Costa i Carles Juan.

La zona de l`Almadrava en 1992-1999

La zona de l`Almadrava en 1992-1999

De la excavació de Carles Juan, just front del jaciment, a l`any 2000, tenim la següent informació:

L’ àrea total excavada es de 917 metres quadrats  dividits entre dues zones  amb  restes,  separades  per  una  franja  sense  restes  també excavada. És tracta d’una necròpoli, amb soterraments de tots els grups d’edat. Dins d’ aquesta excavació es van poder documentar amb un total de 71 soterraments, amb els següents tipus:

1) Inhumacions en fosa amb coberta de tegulae a doble vessant.

2) Inhumacions en fosa senzilla.

3) Inhumacions en fosa amb amuntegament de material de construcció per a senyalitzar se.

 4) Caixa de tegulae, cista propiament dita, un ùnic cas inscrita en una est. Fun.

5) Soterraments d’obra “tipus banyera”.

6) Soterraments en àmfora, infantil i adults.

7) Soterraments amb coberta combinada  d’àmfora  i  tegulae

8) Soterraments  amb  coberta  de  tegulae.

També tenim noticia de la excavació l`any 2000-2001 d`unes tombes amb materials romans al carrer Llandero nº 8-9.Aquesta intervenció la va fer l`arqueòleg Ricardo Sánchez. En aquest sector  es van excavar segons l’arqueòleg encarregat, un total d’onze inhumacions humanes, una d’elles doble, i un soterrament animal, concretament un cànid

 

Es tracta un sector de la necròpoli situat a uns 100 metres del jaciment, el que ens dona a entendre que la necròpoli era molt gran. Les tombes van aparèixer amb aixovar (vegem la botelleta i vas de ceràmica), també van aparèixer fusaioles i altres elements que es col·locaven amb el difunt com aixovar.

La interpretació que fa l’ autor de la memòria d`excavació és “El fet que la major part dels soterraments siguen infantils i que es troben a la part nord, separats dels adults (a excepció del sot. 9), ens fa suposar que aquesta seria la zona infantil de la necròpolis, clarament delimitada de la zona dels adults i situada en la part del cementiri més allunyada de la via”, 

Conclusions:

 Quant a la cronologia dels sectors excavats de la necròpoli, podríem situar -lo, en un sentit ampli, dins de la cronologia de la vila a la qual estaria associat, entre els segles I i IV dC. Si ajustem més, fixant-nos en l`aixovar podríem datar el conjunt (a excepció dels soterraments 9 i 11), entre els segles II i III dC. El fet de tindre ben excavada, estudiada i publicada la necròpoli del jaciment és fonamental per conèixer com vivien i com van morir aquestes persones, que habitaven les nostres terres fa vora 2000 anys. Encoratgem als arqueòlegs que van excavar aquests sectors què estudien i publiquen aquestes intervencions, ja que considerem que són molt importants per conèixer el món funerari romà a la nostra terra.

 

Bibliografia.

Costa Cholbi, Pascual et alii.  Pedreguer, Memòria d`un poble. Ajuntament de Pedreguer. 2003

González Villaescusa, Ricardo. El mundo funerario romano en el País Valenciano. 1999

Juan, Carles:. Fitxa inventari Conselleria Cultura i esport. 2000

Sánchez Uribe,  Ricardo et alii. Informe d’excavació. Solar Llandero, C/ 9 i 10. L’Almadrava. 2001. Mecanoscrit inèdit.

Anuncis