VIDA COMERCIAL A DÉNIA A PRINCIPIS DEL SEGLE XX

Per Javier Calvo Puig. Doctor en Història

Les transformacions econòmiques al llarg del temps han deixat la seua empremta en la nostra ciutat. Aquesta sempre va ser innovadora en els diferents àmbits i formes de vida segons el període històric en què es trobara (encara que molt condicionada pel seu castell i el seu port): militar i comercial en temps àrabs, agricultura de subsistència amb la reconquesta, administrativa i militar en temps del duc de Lerma, agricultura especialitzada d’exportació al segle XIX, turisme de sol i apartaments…

Aquest rerefons econòmic principal duia una sèrie d’activitats complementàries que condicionaven i potenciaven altres aspectes de l’economia deniera que, quan canviava el ritme econòmic passaven a substituir la base econòmica principal. Així, quan a finals del segle XIX va entrar en crisi el monocultiu panser, altres activitats que l’havíen sustentat prenien la iniciativa: fàbriques de conserves (relacionades amb  la fruita), serradores i fusteries (relacionades amb l’embalatge de la pansa i la construcció de vaixells), fàbriques de joguets (en els magatzems ara abandonats), bancs i bufets d’advocats (relacionat amb els anteriors consolats), teatres i bars (relacionats amb el nivell superior de vida aconseguit per l’especialització fruitera…).

01 Periódicos dianenses02 Empresas dianenses

Volem fer una ullada per observar com era la vida comercial de la nostra ciutat fa poc més d’un segle, en el trànsit del segle XIX al segle XX. Per a aconseguir-ho ens ajudem de la Matrícula Industrial d’eixe període (conservada en l’Arxiu Municipal de Dénia[1]) i, especialment de la premsa de l’època[2], doncs en aquesta apareixen comerciants i industrials que no consten en la Matrícula… periòdics com Denia Galante, Exportación de Pasa Valenciana, El Progreso, Heraldo de Dénia, El Clarín, Denia Republicana, El Liberal, El Porvenir… i un llarg etcètera, que mostren la vitalitat econòmica, política i cultural d’una ciutat amb quasi 12.000 habitants, i uns serveis més propis d’una capital provincial que d’un simple cap de partit judicial.

Les activitats de serveis i les professions liberals es concentraran principalment en el que anomenàvem casc intramur, amb dos eixos principals, els carrers Pedro Esteve i Loreto-Mar, així com en la zona de l’eixamplament de meitat de la centúria, en aquell moment carrers amples, àrees ben ventilades, poc saturades de població, les zones amb menor mortaldat, els carrers Pedro Esteve, Diana, Mar, Loreto; a més a més, del sempre aristocràtic carrer de Cavallers (d’ahí el seu nom). Notem certa especialització per sectors, doncs les activitats comercials que s’assenten en la zona de l’Arrabal de la Mar corresponen a magatzems i coberts relacionats amb l’exportació i arribada de productes pel port, i les activitats mercantils que s’escampen per la ciutat, són les del menut comerç, botigues, i les oficines dels especuladors en fruits (concentrats al voltant del carrer del Port).

Veiem com es distribueixen les diferents activitats artesanals i comercials en un plànol de la ciutat de 1888:

03 Vida Comercial dianense a principios del S XX_16

Moltíssims dels comerciants (i industrials) de la ciutat són hisendats, i són escasses les fortunes que es deuen tan sols a la indústria i al comerç: Andrés Graham, i Blas Aranda Collado, o que deuen gran part del seu valor a ells: Vicente  Mahiques Puig, José Riera Vallalta, o Juan Merle Reig.

En aquest període veiem que l’exportació de la pansa condiciona una evolució en el nombre de comerciants (dades de la Matrícula Industrial), doncs observem que passa de 158 l’any 1876, a 276 l’any 1888 (coincidint amb el “boom” de la pansa) i disminueix a 108 l’any 1908 (després del desfeta de la dècada dels 90). Va ser eixa especialització agrícola qui va comportar l’abandonament dels cultius de subsistència i el creixement de la ciutat, i el port era l’única sortida natural de la producció de pansa del Marquesat i de les comarques veïnes. En aquesta Dénia, a partir de mitjan segle XIX, la pansa és el motor de desenvolupament, i al seu costat apareixeran activitats auxiliars per a la seua exportació, com la de consignataris de vaixells, la fusteria dels embalatges, i la tipografia amb la mateixa finalitat, creixement que haguera estat retallat sense l’existència del port natural, amb antiga experiència comercial (i de contraban). Les innovacions en matèria de transports, i la pèrdua momentània de competidors per la fil·loxera (com Màlaga o França) permetran una primera etapa d’expansió en els anys setenta i huitanta de la centúria de l’exportació de pansa i raïm; però que una vegada recuperats aquests, i afegits nous competidors faran decaure el sector, que patirà una decadència ja irrecuperable amb el nou segle XX. Eixa crisi va afectar a totes les àrees de la ciutat, així com podem veure en aquests plànols comparatius:

03 Vida Comercial dianense a principios del S XX_164103 Vida Comercial dianense a principios del S XX_1642

La picaresca també compta en eixos moments, doncs alguns individus no figuren com a contribuents en totes les activitats que realitzaven, sinó tan sols en una d’aquestes[3]. Per exemple un mateix individu pot aparéixer en diverses escales de gravamen dins del mateix any econòmic abans de la crisi (tributar pel seu magatzem de fusta, per la serradora, i per l’exportació de fruits) i, posteriorment, malgrat realitzar diverses activitats econòmiques (com per exemple els germans Ferchen) sols tributaven per una d’aquestes, cobrint així parcialment la legalitat. En ocasions sabem de l’existència d’artesanies, com per exemple la ferreria més antiga de la ciutat (la de Seguí) per altres fonts, encara en funcionament en els nostres dies, i que no apareixen en els registres municipals de l’època.

L’Ajuntament no pressiona amb la mateixa força sobre tots els sectors productius, conscient de la situació dels més desafavorits en època de crisi. Són els anys en els quals l’Ajuntament[4] presenta greus problemes de governabilitat i liquidesa: acta d’inspecció de 1903 i suspensió de l’Ajuntament en 1904 (i 1907), fallida efectiva de l’hisenda municipal en 1905, la constant dimissió de funcionaris impagats i contestats en les seues atribucions… Per la qual cosa pressiona fiscalment sobre els comerciants que encara mantenien cert nivell de vida: professions liberals, advocats, factors de comerç; (especialment si no eren addictes al règim de la Restauració), i que podien aportar recursos a l’Ajuntament mitjançant impostos, en lloc d’escampar els seus escassos recursos sobre xicotets artesans i comerciants (espardenyers, sastres, boters, adroguers) en crisi, ja que l’efecte sobre els recarregats contribuents haguera sigut la desaparició d’eixe negoci o activitat, com una possible alteració de l’ordre públic.

Van ser algunes d’aquestes activitats secundàries, al voltant de 1904, les que intenten prendre el relleu de la pansa com a motor econòmic i que havien crescut al seu costat, com la tipogràfica o la de la fusta, que iniciaran transformacions profundes, readaptant-se en la indústria joguetera. Per a elevar la confiança de la ciutat en el seu futur, i evitar l’esperit de decaïment, l’Heraldo de Denia iniciarà una sèrie d’articles sobre les indústries d’aquesta l’any 1904, així com ja estava fent sobre les seues possibilitats turístiques, i que ens són hui en dia de gran utilitat per a conéixer com era eixa incipient indústria deniera.

Però com que una imatge val més que mil paraules, veiem com són alguns d’eixos carrers i eixos comerciants. Per a això hem col·locat anuncis de les seues activitats (extrets de la premsa de l’època) amb postals de la nostra ciutat[5]:

5 Calle Campos6 Calle del mar7 Calle Loreto8 Calle Mayor9 Plaza Mercado10 Calles Pare Pere y Cop11 Ayuntamiento LOTY-08270_P12 Calle Diana ADPA13 Plaza Convento jh31-48014 Puente

[1] Legagos 256 i 257.

[2] Sobre la premsa i període objecte de l’estudi: Dénia en el S. XIX. ISBN 84-688-0622-6.  674 pàgs. g web de l’Ajuntament de Dénia 2009 (http://www.denia.es/va/cultura/llibres/index.aspx)

[3] Els pressupostos de l’Ajuntament per a aquests anys apareixen en els Leg. 1097 (1904/06), 13 (1907/12), i 14 (1913 i ss.) de l’AMD.; així com la Cuenta Del Depositario de 1905 apareix en el Leg. 2.

[4] El Leg. 245 de l’AMD cobreix els llibres d’actes d’aquesta etapa.

[5] Origen de les il·lustracions: Hemeroteca Nacional (Fons Antonio Pasaparte), Biblioteca Valenciana (Fondo Jaime Huguet), Museu Etnològic de Dénia (Colección Josep Antoni Gisbert Santonja), Arxiu de la Diputació Provincial d’Alacant, Arxiu Parroquial de la Nostra Senyora de l’Asumpció, Arxiu Municipal de Dénia, Servei de Microfitxes de l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert d’Alacant, Emilio Oliver Dénia 1881-1890 Memoria gráfica de una ciudad, i Col·leccions particulars.

Anuncis