LA CUINA ROMANA A LA VIL•LA DE L’ ALMADRAVA, UNES RELS PER DESCOBRIR, UNA CUINA PER A PRACTICAR

Prima cratera ad sitim pertinet, secunda ad hilaritatem, tertia ad voluptatem, quarta ad insaniam.

La primera copa és per  la set, la segona per a l’alegria, la tercera per el plaer, la quarta per la bogeria.

Hui en dia, la nostra cuina te un gran prestigi, tant, nacional com internacional, però tenim que recordar les nostres arrels, i es que la cuina que coneixem i valorem avui en dia te un dels seus orígens en l’ època romana.

Des del segle II dC, fins a avui en dia, hem anat transformant els nostres hàbits de menjar, les nostres costums, ens hem acostumat a utilitzar els més diversos productes, d’ utensilis per a realitzar-los, així doncs, durant tots aquest segles,  hem anat enriquint la nostra cultura culinària amb nous sabors, nous matisos i nous estris per a cuinar.

A la Vil·la romana de l’Almadrava, tenim l’ evidencia de la fabricació de les àmfores per a el comerç  del vi, un dels productes que tindrien a la seua taula, els rics patricis de terres llunyanes.

El Mare Nostrum, la Mediterrània, es un gran llac, per on van i venen productes, costums, tot baix el control de la gran metròpoli, Roma, així ens nostres vins de l’antiga Contestania ibèrica, apareixen a llocs com Ebussus (Eivissa), Massalia (Marsella) o la mateixa ciutat imperial.

A les grans vil·les de les ciutats del nostre entorn més pròxim,  Illici (Elx), Lucentum (Alacant), Valentia (Valencia) o Dianium (Dénia), en nivells arqueològics corresponents als segles I i II de la nostra era, apareixen estructures, ceràmica, vidre, que ens porten a interpretar com seria la vida d’aquells romans, així, productes com vi, local, però també importat de zones com Tarraco (Tarragona) o Ebussus (Eivissa), Oli de la Bètica (Itàlica, Còrdova o Baelo Claudia, son algunes de les ciutats romanes de l’actual Andalusia), saladures de peix, productes provinents de la costa atlàntica, la badia de Cadis, la zona de Mauritània (Marroc).

 

LA CUINA ROMANA A TRAVÉS DE LA CERÀMICA:                                         ON CUINAVEN I ON MENJAVEN?

 

Tal i com vam apuntar l’any passat al article publicat en aquest mateix llibre de festes, la ceràmica anomenada Sigil·lata, era la destinada a decorar les taules de les classes altes de l’ època.

Peça de Terra Sigil•lata

Peça de Terra Sigil•lata

 

També existia tot un conjunt de vaixella de cuina, la ceràmica comuna, que era utilitzada per a cuinar i ser gastada per les classes més populars, tal i com demostren les excavacions arqueològiques, a llocs com per exemple, la Vil·la Romana de l’Almadrava, on tenim documentada tota aquesta vaixella de cuina.

fig 2

Ceràmica de cuina romana

Ceràmica de cuina romana

 

En aquest cuadret podem veure una classificació de totes aquestes peces que ens apareixen al registre arqueòlogic.

 

Ceràmica de cuina Caccabus: és el que coneixem com olla, es subjectava amb un trípode per posar-lo al foc. El material podia ser ceràmic o de bronze.

Cúrcuma: un recipient semblant a l’olla, que servia per cuinar vins.

Sartago: paella. Normalment per fregir.Sporta: panera.

Orses, olles de parets fines.

Cassoles de fons estriat.

Mortarium: morter. Per picar productes. (cuina o ús medicinal).

Bols. Plats amb vora, tapadores, envolts.

Calze (cilíndric), per abocar el líquid. O per mesurar líquids.

Clibanus: recipient cilíndric de parets dobles que serveix per a la cocció del pa.

Conchiclar: olla amb aparença de petxina ( incisions a l’interior del recipient de les quals són desconegudes seu ús).

Operculum: forma ovalada, parets elevades amb tapadora hermètica . Per coure.

Pultraius: una olla petita per coure verdures.

Tegula: com una safata per rostir carn al forn.

Thermospodium: una tapadora, que aniria amb la mateixa de la patina, però serveixi per coure els aliments a la brasa.

Surculus: la seva forma és semblant a la d’un plat, i per rostir carn.

Ceràmica de taula Lanx: plats (safata) rodons i còncaus. Per servir grans quantitats de menjar.

Patina: una mena de safata còncava i ovalada amb nanses, per servir el peix o per a la recepta de patina comuna.

Boletar: recipient quadrat per presentar els plats cuinats com: bolets, llegums caldosos, carn…

Gots de parets fines (per beure), copes, gobelets, gotets d’acollida, gots, tasses,cantharos, gerres, olles.

Discus: recipient de base rodona amb parets elevades i superfície plana. És un estri de servei.

Contenidors  Olles per a provisions, dolios (cereals, fruites, aigua, most, vi), àmfores, taps d’àmfores, tapadores d’àmfores.

Lagona: recipient de parets grosses, que servia com a contenidor de diversos líquids.

Pultraius: una olla petita per conservar el raïm.

 

Font. Blog http://arraonaromana.blogspot.com.es/2014/03/la-cuina-romana-traves-de-la-ceramica.html

Si ja em parlat dels “Catxarros”per a cuinar i menjar, quins serien els ingredients que es cuinaven i menjaven fa 2000 anys a les nostres terres?

Els productes estrella en la cuina romana eren tres: el blat, el vi i l’ oli, la coneguda com triada mediterrània.

Això era la base, però que més tenien els romans i les romanes per alimentar-se, pues, depenia de la seua classe social, si eren esclaus o gent de classe baixa… poca cosa més, si a cas, alguna llebre o algun tros de ruc vell de volta en quan, per als nostres avantpassats de la vil·la, algun peix, si eren a vora de la mar i podien pescar i tal volta algun tipus de fruita.

Però si els deus t’havien beneit sent de classe alta, podries gaudir de tot un ventall de plats com flamenc rosa, lloro cuina, ostres, musclos, porc senglar, bou o corder …

Tot regat amb els grans vins d´Hispània, Gàl·lia o Grècia.

Per acabar aquesta aproximació a la cuina romana, anem a reproduir ací una recepta del famós “chef” romà, Apicius, la qual vos recomanem fer a casa i gaudireu d’un plat amb historia, fet amb productes de la nostra terra i de la nostra mar.

Llibre d´Apicius

Llibre d´Apicius

Una recepta de cuina romana: Pèsols de l’Índia amb sepionets.

fig 5

Ingredients (per a quatre persones):

 

  • 2 quilos de pèsols sense desgranar
  • 500 grams de sepionets
  • 6 porros
  • 2 manats d’alls tendres
  • 1 got de vi blanc
  • 1 culleradeta de cafè de coriandre mòlt
  • amb orenga i comí
  • Oli d’oliva verge extra

Elaboració:

 

Desgranem els pèsols i netagem els sepionets. Tallem els porros i els alls tendre a rodanxes fines i els reservem. Posem una cassola al foc amb oli i saltem breument els sepionets. Els retirem. Afegim les verdures. Un cop confitades afegim els pèsols a la cassola i el got de vi blanc. Ho deixem estofar amb la cassola tapada uns quants minuts i a mitja cocció hi afegim els sepionets. Salpebrem. Hi posem el coliandre, l’orenga i el comí. Tapem la cassola i esperem que s’acabe de coure.

 

Aixi doncs un menu romà complet podria ser aquest:

 

Prima mensa

Entrants Escae variae: garum, olivas mixtas, condimenta, apua, ova et cetera (menjars variats: garum, olives barrejades, salses, anxoves, ous i altres).

Altera:

Primer i segon plat Indicum pisum (pisum cum sepia) et porcellum oenococtum (pèsol de l’Índia —pèsols amb sepia— i garrí cuit en vi).

Tertia mensa:

Postres Dulcia (dolços)

Cum vino, aqua, pane et alteris potionibus (amb vi, aigua, pa i altres begudes).

 

BIBLIOGRAFIA.

 

GAVIO APICIO, MARCO. El arte de la cocina. Recetas de la Roma Imperial. Barcelona: Comunicación y Publicaciones, S.A., 2007, 119 pg.

 

PALLARÉS, Joan. Ceràmica comuna romana d’època alto-imperial a la Península Ibèrica. Estat de la qüestió. Actes de la Taula Rodona (Empúries 1994). Instrumenta Coquorum. Els estris de la Cuina en Apici (amb testimonis de Plaute a Isidor de Sevilla). Núm. VII. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 1995, 35 – 38 pág. ISBN: 8439355971.

 

PY, M. (ed)., 1993, DICOCER. Dictionnaire des céramiques antiques (VIIème s.av.n.è.-VIIème s.de n.è) en Mediterranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdán). Lattara: mélanges d’histoire et d’archéologie de Lattes, núm.6.

 

VEGAS, Mercedes. Cerámica común romana del Mediterráneo Occidental. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1973, 162 pg. ISBN: 846005747X.

 

 

Per Josep Antoni Ahuir Domínguez

Aparegut originalment en el Llibre de festes dels Poblets, 2014.

Anuncis