La qarya de Benissadeví, espai de poblament des de l’època medieval andalusína

El concepte d’alqueria a l’època medieval andalusí:

Què es una alqueria? Quelcom pot pensar ràpidament en l’alqueria fortificada de Colomer, la de Ferrando o millor, la de Bisserot que pareix més antiga pel seu contrafort de la part sud. Doncs no, res a veure amb el que estem pensant. El concepte d’alqueria d’època moderna, bastida sobre un edifici potent amb edificis auxiliars i que servia per explotar els terrenys circumdants, dista del concepte d’alqueria d’època medieval i més si cap andalusina.

Realment no sabem com deien els musulmans medievals als que avui anomenem alqueria andalusina. Però els investigadors han donat el concepte d’alqueria –qarya- o alqueries –qurà-,per denominar les formes d’ocupació de l’espai agrari, junt a una altra de la que ací no ens ocuparem: el rafal –rahal-. J. Torró la defineix com uns assentaments dels pobladors de l’espai rural, que es distribuïen en torn als espais de conreu, les planes i els fons de vall (Torró Abad, J. 1990:147).

La qarya de Benissadeví:

Ens trobem davant d’una de les alqueries més antigues, identificades mitjançant documents medievals. Es tractava d’un seguit de cases –en cada casa vivia una família-, que ocupaven l’espai rural mitjançant el poblament dispers –sense carrers ni ordenació urbana-, i per últim, que guardaven com a nexe d’unió el pertànyer a un mateix grup clànic.

No sabem el nombre exacte de cases però segons l’impost del Morabatí de l’any 1399, ja ben entrada l’època medieval cristiana, la nostra alqueria encara posseïa 6 cases poblades per moros que devien de pagar aquest tribut -que consistia en tributar 1 morabatí cada 7 anys per cada casa que tinguera en possessió bens valorats en més de 15 morabatins-. Aleshores no totes les cases tributaven i altres recorrerien a l’ocultació per no pagar. Per tant es una tasca força complicada esbrinar el nombre concret de cases que poblaven qualsevol alqueria andalusina a l’època medieval.

Cada casa era realment senzilla, de forma rectangular -amb una sola nevada-, però s’adaptava perfectament a les necessitats d’autosuficiència familiar de l’època. Aquestes famílies posseïen una economia primària centrada principalment a l’activitat agrícola, complementada amb la ramadera i els recursos forestals del Montgó. La zona era i és molt rica amb aigües freàtiques superficials i abundants punts de captació d’aigua: sènies, pous i basses. I també trobem el  Barranc de Les Valls. A pesar de la seua posició al fons d’una vall, l’actual Jesús Pobre s’alça uns 110 metres respecte al nivell de la mar, la qual cosa li confereix un caràcter especial com a punt de control del territori circumdant. Si seguim el Camí Real ens trobem amb una altra qarya, ara ja a La Xara, la de Benimaquia, que junt a altres alqueries que s’articulaven pel pla costaner, depenien del Castell –hisn- de Dénia –Daniya-.

Vista de la població de Jesús Pobre, al fons de la vall, al sud del Montgó.

Vista de la població de Jesús Pobre, al fons de la vall, al sud del Montgó.

Descripció històrica: a continuació vos presente les noticies recollides més importants sobre l’alqueria de Benissadeví.

* Es un topònim d’origen àrab que s’assembla a Beniçidavir -Sedaví a la Província de València -, i que pot ser del àrab Bani as-Sidawí (Barceló Torrés, C. 1983: 205).

* Segons Roc Chabas, es una població més dins del Terme General de Dénia després de la conquesta cristiana. (Chabás Llorens, R. 1972. Vol II: 22).

*  A la relació d’alqueries del Morabatí de Dénia de l’any 1399 apareix com “Beniça de vi” i es una alqueria amb població musulmana. Concretament viuen 6 famílies de moros (Ivars Cervera, J. 1992: 179 i 1995: 146).

Interpretació històrica: Passem a veure les interpretacions més rellevants sobre l’alqueria de Benissadeví.

* Al llibre de Festes de Jesús Pobre, de l’any 2010, Ll. Fornés interpreta que l’edifici “Els Corrals” a la vessant sud del Montgó (Fornés i Pérez-Costa, Ll, 2010: 38-39) podria ser l’origen de l’alqueria de Benissadeví . Però es una construcció moderna i no apareix ceràmica medieval, i per tant difícilment es pot interpretar en eixe sentit.

* Possiblement estaria situada on està emplaçada l’actual EATIM de Jesús Pobre, al terme de Dénia, segons J. Gisbert, arqueòleg municipal de Dénia i J. Bolufer, arqueòleg municipal de Xàbia –dos de les persones que més en saben del tema a La Marina Alta- (Fonts Orals).

* La meua particular visió a falta de futures investigacions i prospeccions es que possiblement es localitzaria a lloc més antic documentat com a Jesús Pobre, com son la zona de la Plaça de l’Església, la pròpia Església i el edifici adjacent. Aquest terreny molt transformat urbanísticament i rebaixat en altura, poc guardaria respecte a l’original d’època medieval. Possiblement després de l’expulsió dels moriscos, a través d’un procés de refundació a mans del Pare Pere amb la creació d’un hospici i una església, a l’assentament rural se li posà un nom propi de la religió dominat i per tant, a les fonts escrites deixa d’aparèixer com a Benissadeví i comença a aparèixer com a Jesús Pobre.

* No apareix a la relació de jaciments arqueològics de la Direcció General de Patrimoni Cultura, ja que no hi ha cap estructura arquitectònica documentada o material arqueològic associat.

Iglesia i covent

Estat de conservació del jaciment:

Si aquesta alqueria es troba sota el nucli urbanitzat  de població que forma l’EATIM de Jesús Pobre, estarà molt afectat per la seua reurbanització continuada des de fa més d’un segle. Però si es poguera documentar en alguna intervenció arqueològica quan hi haja algun tipus de reurbanització o reforma a l’església o al convent, seria el més idoni per tractar de localitzar de manera definitiva aquesta alqueria medieval andalusina tan apassionant.

Bibliografia:

* BARCELÓ TORRES, C. 1983: Toponímia aràbica del País Valencià. Alqueries i castells. València.

* CHABAS LLORENS, R: Historia de la Ciudad de Denia. Vol. I i II (Tercera edición, facsímil de la segunda edición, prologada y anotada por F. Figueras Pacheco). Alacant, 1972.

* FORNÉS I PÉREZ-COSTA, LL. 2010: “Els Orígens” al Llibre de Festes de Jesús Pobre.

* IVARS CERVERA, J, 1992: “El fogatge de 1381 i el Morabatí de 1403 de Dénia i Xàbia”.  Actes del III Congrés d’Estudis de la Marina Alta. Alacant.

* IVARS CERVERA, J, 1995: Els Nom de Lloc i de Persona de Dénia. Dénia.

* TORRÓ ABAD, J, 1990: Poblament i espai rural. Transformacions històriques. València.

Aquest article va ser publicat originalment al Llibre de Festes de Jesús Pobre 2015.

Anuncis